Nyigo, nyigo, nyigo,
calces de paper;
tote(s) les musiques
van pel meu carrer.

Nyigo, nyigo, nyigo
calces de paper;
tote(s) les musiques
van pel meu carrer.

Pa tou, pa sec...

La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la crida
la mare no ho vol.

Pa tou, pa sec...

Per a Sant Antoni   grans balls hi (a) hi ha;
per a Sant Maurici   tot el poble hi va.
N'hi van tres donzelles,   són de l'Empordà,
l'una es diu a l’altra:   -Veure qui serà.

Tral·larala, tral·larala,
tral·larala, lalà,
tral·larala, tral·larala,
tral·larala, lalà.

Se li veia l'os
de la punta, de la punta,
se li veia l'os
de la punta del dit gros.

L'os se li veu, l'os se li veu
de la punta, de la punta,
l'os se li veu, l'os se li veu
de la punta del dit del peu.

-Què hi fas aquí, Pepa?   Què hi fas aquí dalt?
-Me'n rento les mitges   i el meu davantal,
per anar bonica   el dia de Nadal.
-Per què cantes ara,   si plora l'infant?
-Jo canto i refilo   per a consola(r)-l(o).

Flor d'un lliri, lliri,
flor d'un lliri blau.

Tinc un clau a la sabata
que no em deixa caminar,
que em fa veure les estrelles
i la lluna em fa mirar.

Qui és que me'l picarà?
De la nyigo-nyigo-nyigo.
Qui és que me'l picarà?
De la nyigo-nyigo-nyà.

Un roser de roses blanques,
n'hi ha(n) deu per escollir;
tan amigues que érem antes
i ara n'hem (ha)gut de renyir.

(Hem) renyit per poca cosa
i a la cara t'ho diré;
que per més que te'n rebaixis,
amigueta no et seré.

Latxumba, lacatatxumba,
latxumba, mi corazón.
Y en el fondo de mi alma
te entrego mi corazón.

Una vegada un ciclista de pega
amb una curva va caure al mig del fang.
I en el rulé se li va fer
un forat que se'l tapava amb un paper.
I aquell paper en deia així(s):

Una vegada un ciclista de pega
amb una curva va caure al mig del fang.
I en el rulé se li va fer
un forat que se'l tapava amb un paper.

Prop de la planúria hi viu 
alegra una pagesa
que amb son garbo i boniquesa
é(s) més blanca que la neu.

Un galant enamorat
se li presenta de repenta
i li diu: 

Ullets de cel, 
boca de mel,
mon..........
la'n (?) consol,
del teu cor 
un xic d'amor.

- N'és un ball, sí, sí.
- Suplicar, no, no.
- Sí, sí, sí, sí!
- No, no! 

- N'és un ball, sí, sí.
- Suplicar, no, no.
- Sí, sí, sí, sí!
- No, no!

I a Gironella, una vila molt bella,
n'hi ha una nineta que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen, se n'aconsolen,
jo m'hi voldria, voldria casar.

Jo hi vaig, jo en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo en vaig, jo en vinc,
de la vora, vora del riu.

Quatre vegades la n'he demanada,
quatre vegades me n'han dit que no.
Quatre vegades, quatre carbasses,
Déu los conservi la bona llavor.

Jo hi vaig, jo en vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo hi vaig, jo en vinc,
de la vora, vora del riu.