Lletra:

Prop de la planúria hi viu 
alegra una pagesa
que amb son garbo i boniquesa
é(s) més blanca que la neu.

Un galant enamorat
se li presenta de repenta
i li diu: 

Ullets de cel, 
boca de mel,
mon..........
la'n (?) consol,
del teu cor 
un xic d'amor.

- N'és un ball, sí, sí.
- Suplicar, no, no.
- Sí, sí, sí, sí!
- No, no! 

- N'és un ball, sí, sí.
- Suplicar, no, no.
- Sí, sí, sí, sí!
- No, no!