Cançons
La calma de la mar
(...) (te)nia quatre anys,
el pare em duia a la barca,
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma,
no et fiïs mai de la calma,
que és mare del temporal.
Bufa, mestral, ben fort,
infla de vent la vela,
i arribarem a port,
lla on la mare ens espera,
ai, (?)
Quan arribàrem a port,
la mare ja ens esperava,
(?)
Bufa, mestral, ben fort,
infla de vent la vela,
i arribarem a port,
on la mare ens espera,
ai, (?)
Coneixem algunes variants d'aquesta cançó, titulada originalment "La calma. Barcarola per a cant i piano
". És una composició de l'any 1858, del mataroní Nicolau Guanyabens i Giral (Mataró, 1826 - Palma, 1889) i dedicada al seu amic Jaume Biscarri. També es troba recollida sota el títol "Quan jo tenia pocs anys".
Jaume Arnella, dintre el cançoner "Bàsic de Cançons Populars", explica:
"A mi em fa l'efecte que la cançó de Nicolau Guañabens s'estengué de seguida perquè era una cançó molt ben feta. Però, no havent-hi ni ràdios ni teles, ni discos ni cassets, es feia molt difícil mantenir la fidelitat a l'original. Els pescadors se la van fer seva i hi van anar afegint part del seu volcabulari".
Com escriu Jaume Ayats a l’article “Mapes cantats” publicat a la revista Estudis de Literatura Oral Popular (núm. 10, 2021), podria ser que a l'origen d'aquesta cançó hi hagués l'anomenada "Cançó de la costa", que recollim aquest mateix arxiu.
