L’aigua clara em fa alegria,
l’aigua fresca em don delit;
res com l’aigua a mi em plauria,
Déu ens doni cada dia un doll d’aigua beneït.

A la plaça n’hi ha una font,
l’aigua canta, l’aigua canta,
a la plaça hi ha una font,
rigodeta, rigodon.

Rajolí, rajolinet,
rajolí de la fonteta,
ompliré el meu cantiret
d’aquesta aigua tan fresqueta
i em farà passar la set
d’un bon traguet.

L’aigua clara em fa alegria,
l’aigua fresca em don delit;
res com l’aigua a mi em plauria,
Déu ens doni cada dia un doll d’aigua beneït.

I el dia de carnestoltes,
trumlairà, larala, lara, lara, là.
I el dia de carnestoltes
i el rector en va predicar,
el rector va predicar.

Que qui no en tenia bulla,   carn no podia menjar;
com que jo en tenia bulla,   carn ja en vaig poguer menjar.
Jo me'n gafo l’escopeta,   i en el bosc me'n vaig anar.
I en el bosc no hi ha mai caça,   ni ocell per poguer tirar,
sols una hermosa nineta,   dormida d'un olivar;
de tan bonica que n’era,   no la goso despertar.
Ja en collí un ram de violes,   sobre el pit les hi tirà;
les violes n'eren fresques,   i la noia es despertà.
-Què en voleu vós, galant jove?   M'heu vingut a despertar.
-Com que en sou tan boniqueta,   si (a)mb mi us voleu casar.
-No pot ser, no, galant jove,   ja sóc dada fa temps ha;
però com que sou tan galant jove,   amb vós sí que em vu(i) casar.

I un pastor i una pastora,
alça l'amor d'un puntilló,
i un pastor i una pastora,
alça l'amor d'un puntillet.
Un pastor i una pastora,
i a l'ombreta d'un boixet
i a l'ombreta d'un boixet,
alça l'amor d'un pastoret.

La pastora ha perdut una cabra;
el pastor li ha trobada.
-Tu, pastor, torna'm la cabra.
-Què em donaràs tu per paga?
-Un petó i una abraçada.

Hermosa Pasqua ja és arribada,
el bon Jesús ha ressuscitat,
tots alegrem-nos al contemplar-lo,
radiant de joia i felicitat.

Oh quin contento, quina alegria!
Els cors inunden en aquest dia,
totes les plantes, totes les flors,
tota la terra respira amor.

Jo em rento ben neta
amb colònia de l’aixeta,
que de polvos i pintures
i les manicures
no en vull saber res.

A la gara-gara no sóc mentidera,
a la gara-gara no sóc embustera,
a la gara-gara jo dic la v(e)ritat,
que sóc catalana pels quatre costats,
ja ho saps.

Una pobra gallineta
estimava el seu gallet,
que era maco, gran cantaire
molt trempat i eixeridet.

Mes un dia va morir-se
i el van enterrar al femer,
i la pobra gallineta
plora dins del galliner.

Porta dol,
porta dol;
tita no ploris
i aixeca el vol!

I una matinada fresca,
oilumlà, quina fresca hi feia, 
jo me'n vaig anar a caçar,
oilumlà, quina fresca hi fa.

No en trobo caça ninguna   que se li pogués tirar,
sinó una nena dormideta   i en allà al peu d’un canyar.
En collí un ram de violes,   i a la mà els hi vaig posar;
les violes eren fresques,   la nena es va despertar.
-Diga’m(e), pastora,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles són del pare   i els moltons del meu germà,
i les cabres en són meves,   i els cabrits (?) del rabadà.

Barcelona, ben mirat,
és una gran capital,
i segons ara diuen
que molt més l'engrandiran.

Perquè hi añadiran
Sant Martí del Clot,
Sants i Hostafrancs
hasta arribar a Horta,
i allà serà la porta
i ahi posaran burots.

I els gossos que ara hi ha
los empl(i)aran 
perquè no mosseguin.
Els daran un emple(i)o,
tots en formaran amb l'esquena dreta
posaran una panxeta
semblaran porcs mallorquins.

Si voleu criar un bon porc
i voleu que estigui gras,
de cols no li'n deu pas
perquè no s'engreixarà.

Si voleu que estigui gras
i que us faci un bon profit,
teniu que portar-lo
a les corts que hi ha a Madrid.

Jo en conec un del peu gris
que diuen que té els dits llargs,
i si li donen pa tou
menja pitjor que elefants.

Ja podeu pele(i)ar,
homes de talent,
si no teniu duros.
Que per sortir d'apuros
haureu de pele(i)ar.

Perquè hi ha aquells caps pelats
que estan agregats
a l'embustería,
i rumien nit i dia
per a fer-vos agafar.

Ara vénen eleccions
a Madrid i en les demés capitals
i quan se tracta de l'urna
tothom en fa joc de mans.

Apa, dones, 
neu de pressa,
que l'arròs 
ja fa xup-xup, fa xup-xup.

Porteu-ne plats i forquilles,
comenceu de penre lloc,
que la cassola ja ens espera
mitja hora a fora del foc.

El patxo i el repatxo,
el patxo i el seu hereu,
a robar oli, a robar oli,
a robar oli els trobareu.

I a can Ginebreda, Ginebreda d'Espasens,
i en Ratera els hi va atrapar,
i en Ratera els hi va atrapar
i una galant sardana
que els hi en va fer ballar.