El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Maria Teresa Pellicer i Lleonart

Data i lloc de naixement: 1928 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire".

Lletra:

I el dia de carnestoltes,
trumlairà, larala, lara, lara, là.
I el dia de carnestoltes
i el rector en va predicar,
el rector va predicar.

Que qui no en tenia bulla,   carn no podia menjar;
com que jo en tenia bulla,   carn ja en vaig poguer menjar.
Jo me'n gafo l’escopeta,   i en el bosc me'n vaig anar.
I en el bosc no hi ha mai caça,   ni ocell per poguer tirar,
sols una hermosa nineta,   dormida d'un olivar;
de tan bonica que n’era,   no la goso despertar.
Ja en collí un ram de violes,   sobre el pit les hi tirà;
les violes n'eren fresques,   i la noia es despertà.
-Què en voleu vós, galant jove?   M'heu vingut a despertar.
-Com que en sou tan boniqueta, si (a)mb mi us voleu casar.
-No pot ser, no, galant jove,   ja sóc dada fa temps ha;
però com que sou tan galant jove,   amb vós sí que em vu(i) casar.

Observacions:

Si bé aquest inici de cançó és peculiar, es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla".

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres:

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).

Partitura:

El caçador i la pastora - Partitura completa.pdf

Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i d e la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: