Dintre les muntanyes catalanes,
hi ha una pastorel·la que enamora;
també hi ha un galan que l'acompanya
i li roba el cor a la pastora.

Viuen entremig de les muntanyes,
les masies, boscos i serrats molt alts;
i el pagès treballa nit i dia,
honra dels països catalans. 
Honra dels països catalans,
honra dels països catalans,
sí, catalans.

I els joves li diuen: -Adiós, reina,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà. 

Diu que el pagès que tant treballa
per la vida diu que perd la vida.
Quan és jove balla la sardana
i llueix l'hermosa barretina.

I els aucells piulen i volategen
i el ramat s'escampa per el bosc, per al bosc,
mentres que el galan i la galana
dintre la cabanya es fan l'amor.
Dintre la cabanya es fan l'amor,
dintre la cabanya es fan l'amor. 

I els joves li diuen: -Adiós, reina,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà. 

Per la Mercè un quants joves
que són del meu veïnat
van convidar-me a veure
els focs dalt d'un terrat.

Al vespre vaig pujar-hi
contenta, amb el xicot,
més els coets i rodes
ens varen fer el boicot.

I es veu que amb la humitat no s'encenien
ni amb rodes el castell podia anar.
I el meu promès va dir-me:
-Millor, dona, així serà més fosc per festejar.

Quan s'enlairen els coets,
tots se'n posen a badar,
i seguint els seus xiulets
tots costumen a exclamar:
-Aaah!

El dia de Sant Jaume
hi hagué un castell de focs,
i el nòvio va portar-m'hi
que és complaixent com pocs.

Per cert, que ma germana
que és viuda fa poc temps,
per poc que un ull li buida
la canya d'un coet.

I el meu promès va dir-me: -Si et descuides,
avui un sustitut trobes al mort;
doncs si t'hagués fet bòrnia el pirotècnic,
t'hi hauries de casar, vés quina sort.

Quan s'enlairen els coets,
tots se'n posen a badar,
i seguint els seus xiulets
tots costumen a exclamar:
-Aaah!

De tota la rodalia,
de Molló de Massanet
sóc per tots els f(i)ligresos
el valgut escolanet.

Els matins els crido a missa,
toco el vespre ser(e)mó,
i les noies vénen totes
a escoltar-lo amb devoció.

-Dominus tecum, kirie eleison,
diu amb la missa mossèn Anton.
Jo que l'ajudo(c), dic amatent:
-Miserere nobis, Jesús, Amén!

-Escolà, rata-pa,
sol cridar-me la quitxalla.
-Escolà, rata-pa,
menja rates per sopar.
L'escolà de Molló
per sopar no en menja rates.
L'escolà de Molló
sopa amb el senyor rector.

Per conèixer la beata
ja he trobat la solució:
li presento la safata
quan està amb més devoció.

Si no paga la cadira,
i és ferventa ben segur,
si la paga bé i sospira
és que allà l'espera algú.

Moltes vegades l'escolanet,
perduda l'esma o estant distret,
passa la capta del Sagrament,
i es queda els cèntims. Jesús, Amén!

Escolà, rata-pa,
sol cridar-me la quitxalla.
Escolà, rata-pa,
menja rates per sopar.
L'escolà de Molló
per sopar no en menja rates,
L'escolà de Molló
sopa amb el senyor rector.

-Dominus tecum, kirie eleison,
diu en la missa mossèn Anton.
Per castigar-me l'atreviment,
pobres orelles. Jesús, Amén! 

És el ball de la manera,
és el ball de l'Empordà,
val més una noia guapa,
que cent duros a la mà.

Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.
Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.

És el ball de la manera,
és el ball de l'Empordà,
val més una noia guapa,
que cent duros a la mà.

Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.
Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.

De matí al firal,
avui ballaran sardanes;
de matí al firal,
i a la tarda en el trasbals.

Si voleu venir,
sense gastar gaires cèntims,
si voleu venir
també us podreu divertir.

Pronte en va tocant l'orquesta,
vénen set vailets.
De parella amb la xicota,
tot fent braçallet.
En Joan, en Pey i en Vinyes
són entussiasmats,
quan ells ballen sardanes
com els joves grans. 

Tral·lalà, tral·lalà...

Des de Batet
n'estic contemplant
el meu país,
lo que és ric i gran.

I això és prou,
com aquí Olot
(...)
tals grandeses no hi són.

Tenim la font Moixina,
les Tries i Sant Roc;
tenim la font Pedrera
i el manantial de Noc.
I això és prou per dir-vos
que enlloc no ho trobareu,
estatges tan frondosos
com a Olot no els trobareu.

Els italians
quin disgust passaran;
quan ells sabran
que tenim un Milán.

Puix vulga Déu
que, en aquest món,
com aquí a Olot 
tal grandeses no hi són.

Tenim la font Moixina,
les Tries i Sant Roc;
tenim la font Pedrera
i el manantial de Noc.
I això és prou per dir-vos
que enlloc no ho trobareu,
estatges tan frondosos
com a Olot no els trobareu.

Vingui, senyor batlle,   jo li explicaré:
sóc renyit amb l’home,   perquè el mestre ve.
M'ha dit: -Calla, dona,   o si no et mataré,
m'ha dit: -Calla dona,   i m'ha tirat el morter;
m'ha tocat de l’anca   i m'ha fet tota malbé.
-I això no ho vu(i) creure   hasta que ho veuré.
S'alça les faldilles   i li enseny(é).

Fadrines quan balleu
dels fadrins sou estimades;
tot són roses i flors
i dolcetes paraules.

I en (a)cabat de ser casades
ja n'heu perdut l'humor,
roncos i males cares,
i de vegades plors.

Totes volen hereu
per posseir viandes,
i el pobre fadristern
s'ha de quedar (a) la banda.

Entre sogres i nores
viuen com un infern;
val més la pau de casa
i un pobre fadristern.

La dona de l'hereu
n'és dona ressegada
i en faci lo que en faci
sempre té de pensar:
- Ai, tinc la sogra a casa,
potser me renyarà.

I la del fadristern 
n'és dona regalada,
i en faci lo que en faci
sempre ho té tot content;
val més la pau de casa
i un pobre fadristern.



 

Verat, sardina i sorell,
rajada, mussola, dorada i pagell.

Calandruines, calandruines,
calandruines i solraig.

Apa noies! Peix barato,
peix barato que és de l'art.

Si fossis nena callada
no diguessis re a ningú,
jo et compraria una nina
per anar a jugar jo i tu.

Si la teva mare et pregunta:
- Aquesta nina de qui és? 
- L'he trobada sota un barco,
potser n'és dels mariners.

Si el teu pare et pregunta
qui t'ha fet aquest petó,
i llavors li dius de veres
que ha estat el teu aimador.

Si la mar es tornés tinta,
les muntanyes paper d'or,
jo n'escriuria una carta
per el sant del meu xicot,
per el sant del meu xicot.