Lletra:

Dintre les muntanyes catalanes,
hi ha una pastorel·la que enamora;
també hi ha un galan que l'acompanya
i li roba el cor a la pastora.

Viuen entremig de les muntanyes,
les masies, boscos i serrats molt alts;
i el pagès treballa nit i dia,
honra dels països catalans. 
Honra dels països catalans,
honra dels països catalans. 
Sí, catalans.

I els joves li diuen: -"Adiós, reina,
tu ets la més hermosa de l'Empordà".
Tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà. 

Diu que el pagès que tant treballa
per la vida diu que perd la vida.
Quan és jove balla la sardana
i llueix l'hermosa barretina.

I els aucells piulen i volategen
i el ramat s'escampa per el bosc, per al bosc,
mentres que el galan i la galana
dintre la cabanya es fan l'amor.
Dintre la cabanya es fan l'amor,
dintre la cabanya es fan l'amor. 

I els joves li diuen: -"Adiós, reina,
tu ets la més hermosa de l'Empordà".
Tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà.