El ball de la manera

Nom de l'informant: Llúcia Gou i Vilà "Llucieta"

Data i lloc de naixement: 03/1900

Municipi de residència: Les Preses

On, com i de qui la va aprendre: La cantava i ballava com la de punta i taló.

Lletra:

És el ball de la manera,
és el ball de l'Empordà,
val més una noia guapa,
que cent duros a la mà.

Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.
Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.

És el ball de la manera,
és el ball de l'Empordà,
val més una noia guapa,
que cent duros a la mà.

Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.
Tira, tira, tira la cama,
tira, tira, tira el peu.

Observacions:

Joan Amades explica que aquesta cançó-ball – conegut normalment com a "ball de la maniera" – és una variant del ballet "La francesa" o "La franceseta" i que a la Garrotxa havia estat ballet típic de molí. De fet, meunière en francès és "molinera".

La versió de la cançó més coneguda és la que va repopularitzar el grup Ara va de bo l'any 1972, al disc "Cavallet de cartró":

És el ball de la maniera,
pel davant i pel darrere;
és el ball de la maniera,
pel darrere i pel davant.
Estira, estira, estira la cama,
arronsa, arronsa, arronsa el peu.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a "Les Cançons de Beget":

La ficié de la Meniera,
quin deu ser de barricà,
por el fin se ve la jamba
quan comença la polcà.

Noia, noia, tira la cama,
noia, noia, tira el peu;
tira, tira, tira la jamba,
cama i cuixa i tot arreu.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el gener de 1979. La gravació l'ha facilitada ell mateix. La fotografia l'ha proporcionat Josep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.