Super User
Tinc por
Mareta meva tinc por,
deixeu-me dormir a la falda
perquè l'àvia vora el foc
em canta........ i rondalles
de gegants que es mengen nins
d'encantadors i de fades;
mareta meva tinc por,
deixeu-me dormir a la falda.
A, E, I... cap aprendre de llegir
A, E, I... cap apendre de llegir.
A, B, C... a veiam qui és primer.
El(s) petit(s) estudiants
matinet van a l'escola
per aprendre de ser grans.
A, E, I... cap apendre de llegir.
L'agulla
Un tresor que no té fi
és l'agulla, és l'agulla;
un tresor que no té fi
és l'agulla de cosir.
Tan lluenta, tan xiqueta,
cus que cus que cosirà;
si la mà es torna gandula
mai la feina acabarà.
La filla del Carmesí
Petiteta l'han casada,
la filla del Carmesí;
de tan petiteta que era,
no sap calçar ni vestir,
de tan petiteta que era,
no sap calçar ni vestir.
Han de bufar-li la sopa
i amorosir-li el coixí;
la calçaven dotze dames,
la vestien trenta-sis,
la calçaven dotze dames
la vestien trenta-sis.
El comte diu a sa mare:
-Gentil muller m'heu triat;
rossa com la ginestera,
dolça com el sospirar.
Mes l'heu triada xiqueta,
que tota cap a la mà;
quan se lleva vol rondalles,
quan va al llit l'han de gronxar,
quan se lleva vol rondalles,
quan va al llit l'han de gronxar.
Si aixeca els ulls i no troba,
es posa a plorar i xisclar.
Amb el rei me n'aniria
si em volgués al seu costat;
deixaré la Carmesina,
a veure si creixerà.
La mare
El nin és petit,
i mig adormit,
la mare, se'l mira.
Junt en el bressol,
no hi queda mai sol,
joiosa sospira.
-Fes nona, reiet,
fes nona, fill meu,
que ets un angelet,
que m'ha enviat Déu.
El besa a la cara
i el besa en el front.
Petons d'una mare,
lo més gran del món.
El nin és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia:
-No surtis de nits,
fugen, del b(or)git,
treballa i estudia.
I tapant-li els defectes que té,
l'aconsella amb carinyo, i el guia
pel camí del treball i del bé,
que és lo que ella voldria i ansia.
-Perdona'm, reiet,
p(e)rò (i)o t'ho haig de dir,
que el meu cor et veu
en molt mal camí.
Qui mal t'aconsella
deu ser un ningú
fes cas d'una vella
que sols viu per tu.
El vici perdut,
ja no té salut,
i ni aquella dona
el besa i el vol;
malalt i tot sol,
tothom l'abandona.
I quan tots el desprecien i es veu
molt a prop de l'immens precipici,
una mare li crida: -Fill meu,
vine aquí al meu costat, fuig del vici.
Veient-te perdut,
de tots despreciat,
per què no has vingut
aquí al meu costat?
El besa a la cara
i el besa en el front;
petons d'una mare,
lo més gran del món.
Petons d'una mare
lo més gran del món!
La cançó del tabaco
El govern d'Espanya
diu que en té raó
de pujar el tabaco
i la contribució,
perquè ha vist que fumaven
tan petits com grans,
i apujar el tabaco
faran quants cent rals.
Els cigarros de deu
porten un gran compromís
perquè els han apujat
de dos cèntims i mig.
Si això va a durar molt
no sé si ho porem resistir,
perquè el cèntim que fa tretze
el tindrem de mig partir.
Ai, pobres fumadors,
del què no se'n pugui estar
haurà de replegar
les colitges pels carrers.
Si n'hi ha algun de vergonyós,
s'anirà en un raconet
i amb una pipa llarga
fumant fulles de cep.
I si els carrabiners
vénen a moure raons,
omplirem de tabaqueres
les finestres i els balcons.
El govern d'Espanya
diu que en té raó
de pujar el tabaco
i la contribució,
perquè ha vist que fumaven
tan petits com grans,
i apujar el tabaco
faran quants cent rals.
La campaneta
Ning, ning, fa la campaneta,
nang, nang, la campana fa;
i és la que en toca les hores
allà dalt del campanar.
La petita en toca el mestre
quan és hora de plegar;
té un repicar tan alegre
que en fa ganes de saltar.
Tralà-laralà, tralà-laralà,
tralà-laralà, tralà-laralà.
I aixís que ens obren la porta,
ja fugim pel carrer enllà;
la mare ens darà una pera,
també un bocinet de pa.
I anirem a jugar a boles
hasta l'hora de sopar
i a la plaça de la iglèsia,
que ningú ens destorbarà.
Tralà-laralà, tralà-laralà,
tralà-laralà, tralà-laralà.
Fins a la nit
Fins a la nit
la mare serà fora
i el pare també,
ben tard arribaran.
Tralà, lalà, lalalà, lalara,
tralà, lalà, lalalà, lalà.
I si ens en anem
a l'hort de les praderes?
El mur és molt baix
i fa de bon saltar.
Tralà, larà, lalarà, lalara,
tralà, larà, lalarà, lalà.
Val més que anem
tot seguit a l'escola,
que el pare es fa vell
i l'haurem d'ajudar.
Tralà, larà, lalarà, lalara,
tralà, larà, lalarà, lalà.
Goits dels ous
Lo primer en sou verge i pura
i en lo grau que posseiu,
més que tota criatura
puix tanta glòria teniu;
sou de Déu la més honrada,
d'un restant sou i sereu.
Sigueu la nostra a(n)vocada,
regina i mare de Déu.
Lo segon, verge i benigna,
Déu ensenya vostro(n) Fill,
p(e)r un voler de Déu consigne,
llum de gràcia cel(i)sti(a)l.
Celesti(a)l justificada
i el plaiers que Vós li feu.
Sigueu la nostra a(m)vocada,
regina i mare de Déu.
Lo quart és que ens (au)be(i)eixen
Sants a i Santes fent honor,
per aquelles que us coneixen,
mare sou, d'un Salvador.
Oh, regina i coronada,
cap al peus d'un regne cel.
Sigueu la nostra advocada,
regina i mare de Déu.
Lo setè és que en sou ben certa,
p(e)r un(s) tals goigs mai finaran,
altres set serà de certa,
què p(e)r un sempre duraran.
I alegreu-vos, dolça mare,
bon Jesús confesso Déu.
Sigueu la nostra a(m)vocada,
regina i mare de Déu.
Lo vuitè és cambra i sagrada,
mare d'un Déu eternal,
bon Jesús prengué posada
la nit santa de Nadal.
Avui, triomfant, ressuscita
Jesucrist, redemptor meu.
Sigueu la nostra a(m)vocada,
regina i mare de Déu.
Les pasqües arriben ara
bon Jesús ressuscità;
porteu ous i botifarres
que els set goits són acabats.
Que els set goits són acabats
de cobles no n'hi ha més;
Déu us do felices festes,
aquestes i les demés.