Cantem, canteu, ninetes
que el burro està malalt.
Té mal a les potetes
i el ventre li fa mal.

No pot jaure a la palla
sinó amb coixins daurats;
no pot menjar civada
sinó pinyons pelats.

Canteu, canteu, ninetes
que el burro n'é(s) malalt.
Té mal a les potetes
i el ventre li fa mal. 

Un maig retorna com cada anyada
jardins i prades tot reflorit.
Glòria a Maria, veniu filletes
més amoretes, torneu-li a dir.

Tu qui en plena primavera
somies amb flors i ocells,
la Verge Maria t'espera
per contar-te somnis vell(s). 

Tu que et falta qui a la vida
la mare del teu amor
la Verge del cel et crida
per oferir-te son cor.

El maig retorna com cada anyada
jardins i prades tot reflorit.
Glòria a Maria, veniu filletes
més amoretes, torneu-li a dir.

Quan les floretes riuen amb les abelles
no sabeu lo què diuen elles amb elles.
De tota flor que cria món i ribera
n'és la Verge Maria la jardinera.

Pel bosc que més ombreja va la viola,
perquè ningú la veja, va tota sola;
per qui s'enjoiaria tan matinera?
N'és la Verge Maria la jardinera.

Qui canta els seus mals espanta,
cantem una cançó,
cantem-ne cent qu(a)ranta,
cantem-ne un milió.

Una cançoneta nova   bé l'haureu sentit cantar,
n'és treta d'una minyona   i a la vila de Llançà.
Si n'hi han tres que la festegen,   tots tres s'hi volen casar,
(…)

Parenostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses.
Ara vénen dones,
dones curioses.
Menjarem gall dindi,
coques ensucrades,
torrons d'avellana,
torrons de pinyó.
Caga, tió!

Tió, tió,
caga torró
per la vinguda
de nostro senyor.
Leri-leri fa torrons,
un plat de cagallons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats,
els a torna a refer,
diu que estan molt bé!

Ja que a tan freda muntanya
per nosaltres vol estar,
la Mare de Déu de Núria
(a)nem-la tots a visitar.

Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu
volgué p(r)endre per estada
la mare del fill de Déu.

Un toro amb forta porfia
a dos pastors adverteix
que l(a)' imatge de Maria
aquell lloc que s'escolleix.
Oh, quan agraïts quedaren
a favor tan singular,

Quan jo me'n poso la cotilleta,
faig ai, ai, ai,
faig ai, ai, ai.
Que m'és ..... (petita)
que m'és estreta.

Quan jo me'n poso la caputxeta,
faig tris, tris, tris,
faig tris, tris, tris.
Me'n vaig a missa tota soleta,
ben recollida i ben modesteta.
Tris, tris, tris, tris, tris, tris, tris,
tris, tris.

Haig de senyar-me i a(jona)llar-me,
tinc que resar i meditar;
com que m'agrada l'enriolar-me,
el mirar enlaire i el bellugar-me,
la caputxeta me'n diu: filleta,
això no es fa, això no es fa.

Ben humil i penedida,
m'a(jono)llot de seguida.
La caputxeta la vull guardar
que per (a)nar a missa molt bé m'està.
La caputxeta la vull guardar
que per (a)nar a missa molt bé m'està, oidà!

Tinc un mocador
de fil i cotó,
mira, mira.
Com que m’ha agradat,
jo me l’he comprat
a la fira.

Hi havia anellets,
collars, braçalets
i altres joies,
però no hi ha res millor
que un bell mocador
per les noies.

Oilailà, oilailà,
mocador que mai fa nosa.
Oilailà, oilailà
i val més que una altra cosa.
Oilailà, oilailà,
mocador, bon mocador.