Atxem, atxem, atxem,
esternudem per nou vegades,
atxem, atxem, atxem
i les tindrem per encantades.
Atxem, atxem, atxem,
vinga la dansa del turment.

Tenim el cabell llarg
l’arrosseguem pels aspres,
la nou del coll se’ns mou
com una gran campana.

Atxem, atxem, atxem
esternudem per nou vegades,
atxem, atxem, atxem
i les tindrem per encantades,
atxem, atxem, atxem
vinga la dansa del turment.

La pubilla més bonica
sota el pla de l'Empordà,
la comarca més ufana
que a tot Catalunya hi ha.

El meu pare vol casar-me
i amb un jove de ciutat
que a l'estiu ve a la masia,
i de mi s'ha enamorat.
Oidà, oidà,
jo no m'hi vu(i) casar,
oidà, oidà,
jo no m'hi vu(i) casar.

N'hi ha en el mas molta alegria,
lluna clara i roent sol,
tan bon punt clareja el dia
ja refila un rossinyol.

I allà dalt de la muntanya
n'hi pastura un gros ramat,
i el pastor de les (au)velles
n'és el meu enamorat.
Oidà, oidà,
és el que em vu(i) casar,
oidà, oidà,
i és el que em vu(i) casar.

El petit vailet
se'n (ai)xeca a la matinada,
gafa l'arada
i se'n va a llaurar, i se'n va a llaurar.

La mestressa jove   li'n fa l'esmorzar,
un tupí de sopes   i un crostó de pa,
i una arengadeta   per caba(r)-s(e) el pa.
I allà baix a l'era   una font n'hi ha,
pel que vulgui beure   s'ha d’ajon(e)llar,
de jono(i)s en terra,   i el porró a la mà.
Ah!

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima!
Tots amb una sola veu:
Visca la pàtria!

La nostra terra n'és redimida!
El gran moment n'és arribat!
Fora els ultratges! Lluny la mentida!
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!

A l'(i)stiu, poc a poquet,
perquè la calor és molt forta,
i a l'hivern (a)nem depresset
tot fent-nos passar el fred.

Volta va, volta va,
la rotllí, rotllí, rotllana.
Volta va, volta va,
i sens parar i voltarà (?). 

- I un rotllo petit al mig, de les més petites i un rotllo gros a fora...-

Mentre el rotllo va rotllat,
la rotllet fa ball manetes;
mentre el rotllo va rotllat,
la rotllet va caminant. 

- A llavors, el rotllet es posa a caminar...-

Volta va, volta va...

  

Som deu noies per casar
i ens en (a)nem a passejar,
hi ha l'Anneta, hi ha Laieta,
hi ha Paulina, hi ha Claudina,
oé, 
hi ha Maria, hi ha Mercè;
hi ha l'airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l'Angelona.

Tral·larà, larala,
lal·larà, lalà.
Tral·larà, larala,
lal·lalà, lalà.

El gran rei les va a trobar,
les comença a saludar,
volt l'Anneta, volt Laieta,
volt Paulina, volt Claudina,
oé, 
volt Maria, volt Mercè;
volt l'airosa Montserrat,
volt la xica Trinitat,
volt la Tereso-o-na,
tres volts a l'Angelona.

El gran rei es vol casar,
i una noia vol triar,
no és l'Anneta, no és Laieta,
no és Paulina, no és Claudina,
oé,
no és Maria, no és Mercè;
no és l'airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
es casa amb l'Angelona.

- Però això és una rítmica que vàrem fer a escola...

Si n'hi havia tres tambo(n)s
que venien de la guerra,
el més petit de tots
porta un ram de rosetes,
ram, rampataplam,
porta un ram de rosetes.

La filla del bon rei   ja surt a la finestra:
-Tambor, lo bon tambor,   em voleu dar una roseta?

El meu pare de petita
sempre en deia dolça pàtria,
de regió n'és Catalunya
però de pàtria n'és Espanya.

I el món en digueren 
que tots som germans
i els fills de ma terra 
com fills catalans.

També ho considero
i ho dic de tot cor:
que els fills de ma terra
són abans que tot.

Catalans! Un pam de flors,
coronem nostra senyera;
que de les regions d'Espanya
sigui sempre la primera.

Anem a Be(t)lem
a veure el Messies,
anem a Be(t)lem
i l'adorarem.

Ses blanques manetes,
petites com són;
són tan petitetes
formaren el món.

Anem a Be(t)lem
a veure el Messies,
anem a Be(t)lem
i l'adorarem.

Baixareu a obrir, sisplau,
baixareu a obrir, sisplau,
no som gent de mala vida,
no som gent de mala vida.

Som uns servidors de Déu,
som uns servidors de Déu,
de Déu i Verge Maria,
de Déu i Verge Maria.

Baixareu a obrir, sisplau,
baixareu a obrir, sisplau,
donarem tres cops la porta,
donarem tres cops a la porta.