Aquí es pot escoltar la cançó publicada l'any 1948 per Fábrica de Discos Columbia - Juan Inurrieta, i interpretada pels "Coros mixtos de L'Institut Catalá de Rítmica i Plástica".

 

 

La Maria ha viscut sempre a Peralada i diu que si encara recorda les cançons és perquè les ha anat cantant als fills, néts i ara a la besnéta. La Lola es va casar i va anar a viure a Barcelona, on encara resideix a casa d'un dels fills.

Expliquen que el seu pare sempre xiulava cançons i que només va deixar de xiular el temps que elles van estar malaltes del tifus. Van estar molt malaltes, sobretot la Maria, que explica que fins i tot, un dia que tocaven a morts, la gent del poble es pensava que tocaven per ella ja que després del tifus va enllaçar amb pulmonia.

A casa les germanes Cros es cantava a totes hores. A l'hivern a la vora del foc, a la cuina i a l'estiu paraven la fresca al carrer i sempre hi havia algú que hi posava tonada. La Lola explica que treballant al camp els tres germans feien "guerra de cançons" es posaven a cantar, cadascú la seva cançó per tocar els nassos al pare. La Maria va treballar a les caves de Peralada i allí, les noies, sobretot en torns de nit, passaven les hores cantant.