Observacions:

És una cançó tradicional recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que trobem està recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO". 

També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.

Joan Amades explica que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.

Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes", es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut -com tantes d'altres-. S'havia cantat sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.

Hem trobat també dues versions on apareixen una estrofa molt semblant a la 5, al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".

La Maria ha viscut sempre a Peralada i diu que si encara recorda les cançons és perquè les ha anat cantant als fills, néts i ara a la besnéta. La Lola es va casar i va anar a viure a Barcelona, on encara resideix a casa d'un dels fills.

Expliquen que el seu pare sempre xiulava cançons i que només va deixar de xiular el temps que elles van estar malaltes del tifus. Van estar molt malaltes, sobretot la Maria, que explica que fins i tot, un dia que tocaven a morts, la gent del poble es pensava que tocaven per ella ja que després del tifus va enllaçar amb pulmonia.

A casa les germanes Cros es cantava a totes hores. A l'hivern a la vora del foc, a la cuina i a l'estiu paraven la fresca al carrer i sempre hi havia algú que hi posava tonada. La Lola explica que treballant al camp els tres germans feien "guerra de cançons" es posaven a cantar, cadascú la seva cançó per tocar els nassos al pare. La Maria va treballar a les caves de Peralada i allí, les noies, sobretot en torns de nit, passaven les hores cantant.