Sant Isidro, sidro, sidro,   Sant Isidro llaurador;
que en va anar a robar les faves   del camp del senyor rector.

Sant Isidro, sidro, sidro,
sant Isidro llaurador.

Apa dones aixequeu-(se) del llit
que demà és dia d'anar a Montsolí
a menjar l'ou ferrat i l'all tendre.

Mata la cuca...

Les profecies ja estan complertes,
Belem, desperta't, que hi veuràs clar;
ciutat sortosa, Jesús et crida,
ben agraïda vés-lo a adorar.

La nit és fosca, neva i venteja,
pobrets qui els ve(ja) allà a Betlem.
-Truquem aqueixa darrera porta
que estic mig morta, truquem, truquem.

Josep li deia: -Ma dolça esposa,
seu i reposa damunt la neu,
que els qui no obren prou t'obriria
si ara sabien que truca Déu.

Les profecies ja estan complertes,
Belem, desperta't, que hi veuràs clar;
ciutat sortosa, Jesús et crida,
ben agraïda vés-lo a adorar.

La nit és fosca, neva i venteja,
pobrets qui els ve(ja) allà a Betlem.
-Truquem aqueixa darrera porta
que estic mig morta, truquem, truquem!

Josep li deia: -Ma dolça esposa,
seu i reposa damunt la neu,
que els qui no obren prou t'obriria
si ara sabien que truca Déu.

Les profecies ja estan complertes,
Betlem, desperta't, que hi veuràs clar;
ciutat sortosa, Jesús et crida,
ben agraïda vés-lo a adorar.

Pastoret, bon pastoret,
que fas foc a la muntanya,
si cap a Betlem veniu,
trobareu la rosa blanca.

Trobareu un bell infant
ajagut damunt la palla,
entre la mula i el bou
en un racó d'un estable.

Sembla que plora de fred,
però plora d'enyorança;
del vostre senzill amor,
enyora la dolça flama.

El seu pare n'és fuster,
per fer-li un bressol treballa;
sa mare per adormir,
hermosa cançó li canta. 

Sembla que plora de fred,
però plora d'enyorança;
i el vostre senzill amor,
enyora la dolça flama.

El seu pare n'és fuster,
per fer-li un bressol treballa;
sa mare per adormir,
hermosa cançó li canta. 

Per Vostra Passió sagrada,
adorable Redemptor,
perdoneu altra vegada
aquest pobre pecador.

A qui puc comparar-vos o a qui us faré semblant,
oh filla de Jerusalem?
A qui puc comparar-vos o a qui us faré semblant,
oh filla de Jerusalem?
A qui us igualaré, a qui us faré consol,
oh Verge, filla de Sió?
Perquè el vostre dolor és ample com la mar.

Oh vosaltres, tots els qui passeu pel camí
esguardeu i mireu si existeix cap dolor igual al meu.
Tinc els ulls escolats de tant plorar
i se m’han commogut les entranyes.
El vostre dolor és ample com la mar.

Una matinada fresca,
trumlailà, quina fresca hi feia, 
vaig sortir per nar a caçar,
trumlailà, quina fresca hi fa.

No en trobo perdius ni guatlla,   per a poder-li tirar,
sinó una pastoreta,   que en guardava el bestiar,
que s’estava adormideta,   a sota d’un olivar.

Savalls sortí de França
dient que és mando del rei;
ha vingut a Catalunya
sols per posar-ne la llei.

Se’n va cap a Mieres
diu que ha de tenir consell;
ja l’esperen molts nobles
que el volen seguir en ell.

Ha arribat el mes de març,
mes de març,
que el sol brilla pels torrents,
pels torrents,
i en fan viure les violes,
floretes i pensaments,
floretes i pensaments.

A la nit de Sant Joan,
a la nit de Sant Joan,
és una nit molt alegra,
és una nit molt alegra.

Mons amics m’estan dient:   -Joan, per què no t’alegres?
-Com em puc alegrar io?   N’han robada l’amor meva.