Cançons
Sant Isidro
Sant Isidro, sidro, sidro, Sant Isidro llaurador;
que en va anar a robar les faves del camp del senyor rector.
Sant Isidro, sidro, sidro,
sant Isidro llaurador.
Es tracta d'un petit fragment de la balada que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el mateix títol. També amb el títol "Sant Isidro" l'aplega l'any 1871 Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans". Milà i Fontanals la situa a finals del s. XVI, Pelagi i Briz un segle més tard, a finals del XVII. En aquest mateix arxiu en trobem recollides diverses versions.
A Sant Hilari també es recorda el fragment:
El senyor rector li atrapa
i li fot un cop de bastó.
A Sant Hilari, el dia 14 de maig, vigília de Sant Isidre, baixaven els pagesos mudats i cantaven aquesta cançó pels carrers del poble per fer de reclam a la gent. A la nit, cremaven els fogarons (semblant a la revetlla de Sant Joan). La diada de Sant Isidre era tinguda com pel final del mal temps i l'inici de la primavera, a Sant Hilari un xic retardada. El 15 de maig era festa grossa pels pagesos i per tothom i es feia un gran ofici i una processó pels carrers amb la imatge del sant portada pels camperols.
El Cor Filles de Maria estava dirigit per Josep Cloés, "Pepet de Saleta", cec i intèrpret d'harmònium a l'església. El Dijous Sant era el dia que el cor lluïa més (fins i tot estrenaven peces de roba). Aquest dia baixaven l’harmònium a la plaça perquè el director pogués acompanyar els cants. Les Filles de Maria i el cor parroquial eren dos cors diferents i que més endavant es van unir. En Pepet va morir l’any 1952.
