(L'avi Pere, ens posava en aquí en el seu peu, fèiem:)

Serra gavatx
que mal/tant li faig;
serra bé
que l'amo ve.

Foc a la cuina, 
foc a la casa,
foc a l'esquena de la criada,
foc al carrer,
foc a la casa de cal taper.

Som germans, tant rics com pobres
fora lluites i rencor(s)
som germans amb bones obres
i enllacem els nostres cor(s).

Tots tenim a Déu per pare
i sa bondat que ens empara.
Tots gastem nostra energia
per aguanyar el pa del dia
i en plorem des del bressol.

     (I es repeteix Som germans...)

 

Una matinada fresca,   vaig sortir per nar a caçar;
no en trobo perdiu ni gotlla   per a poder-li tirar,
sinó una pobra pastora,   que en guardava el bestiar.
Ja la'n trobo dormideta   a la vora d'un canyar.
De tan boniqueta que era,   no la'n goso despertar;
en cullo un pom de violes   i al pit les hi vaig tirar,
les violes eren fresques,   la pastora es despertà.
Quan ne fou despertadeta,   tots els colors trasmudà.
-Digueu-me, la pastoreta,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles del meu pare,   els moltons del meu germà,
les cabretes en són meves   i els cabrits del rabadà.
Què cerqueu per aquí, el bon jove,   i què veniu aquí a cercar?
-El vostre amor, donzelleta,   si me'l volíeu donar.
-Pregunteu-ho en el meu pare   o també al meu germà
o sinó a la tia monja   o bé l'uncle capellà;
que si ells us el donaven,   per mi ben donat serà.

Si em tira l'amor i em toca,
si em toca bé em tocarà.

Allà baix a l’Esquirol   si n'hi havia una viudeta
que festejava el barber,   i ara estima el senyor mestre.
Senyor mestre se n'ha anat   cap allà a les seves terres,
i diu que no tornarà   fins Sant Miquel de setembre.
Sant Miquel ja n'és passat   i no torna el senyor mestre;
la viudeta és al balcó   i sa mare a la finestra.
La viudeta puja a dalt,   treu el cap per la finestra;
la viudeta fa un gran crit:   -Ai, mare, ja he vist el mestre.

Anem-hi tots dos
i no massa depressa.
Oh lailà,
cap a ballar.

Record i memòria,
de la passió i mort
de Crist senyor nostre.

    (I después per exemple):

Record i memòria,
de la passió i mort
de Crist senyor nostre.

    (i prou).

Vós que sou gran valedor
davant de Deu sobirà,
sigueu nostre protector
gloriós Sant Martirià.

A la ciutat de Florència
fill de nobles, nobles ascendents
amb molt pius sentiments
fóreu nat amb opulència:
però tot vostre esplendor
sols a Déu es dedicà.
Vos que sou gran valedor
davant de Déu sobirà,
sigueu nostre protector
gloriós Sant Martirià.

A Banyoles lloc buscat
amb molta sol·licitud
per dos joves de virtut
vostre cos fou traslladat:
tot el poble amb viu clamor
per patró us a(c)ceptà.

Feliç vila de Banyoles
molt ditxosa fou ta sort,
eixa font era al nord
i eix estany d'hermoses ones:
conservem tan bell tresor
que per Déu ens envià.

En tot treball i tristor
nostre prec sempre serà:
sigueu nostre protector
gloriós Sant Martirià.

Las tres de la madrugada, sereno!

     (O sinó:)

Cielo estrellado!

     (Tres variants: estrellado, cielo sereno i cielo nuboso. No sé si n'hi havia més de variants...)

Quan jo n'era petitet,   la meu mare m'estimava,
me'n posava al bressolet,   quan dormia, mai plorava.
I ara que m'he fet grandet,   me n'he hagut d'anar a la guerra,
i en a la guerra del(s) reis   n'hi van molts, no en tornen gaires.
Jo trist de mi n'he tornat   i amb vint-i-nou punyalades,
el cavall en porta nou,   trist de mi, totes les altres. 

A l'Àfrica, minyons,
a matar moros, a matar moros;
a l'Àfrica, minyons,
a matar moros amb canons.

Si canons no hi ha,
escopetes, escopetes,
si canons no hi ha,
escopetes hi haurà.

Una matinada fresca,
olailà, quina fresca hi feia,
si me'n vaig pel bosc enllà,
olailà, quina fresca hi fa.

No en trobo caça ninguna,   no en trobo(t) res per tirar,
si no una gentil pastora,   que en guardava el bestiar.
La'n trobo(t) adormideta,   no la'n goso(t) despertar,
li'n cullo un ram de violes,   i en el pit l(es) hi vaig tirar;
les violes n'eren fresques,   la nina se'n despertà.
-Què busqueu, oh, galant jove?   Què vos pensàv(e)u trobar?
-La vostra amor, donzelleta,   si me la'n volíeu(t) dar.
-Pregunteu-ho en el meu pare,   i oi també en el meu germà,
i oi també en el meu oncle,   el meu oncle capellà.
Les ovelles són del pare,   i el marrà del meu germà,
el(s) moltons són del meu oncle,   del meu oncle capellà;
que si ells us a la'n donen,   per ben donada en serà.