El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Maria Clotas i Batlle

Data i lloc de naixement: 1919 (Ventalló)

Municipi de residència: Figueres

On, com i de qui la va aprendre: De petita.

Lletra:

Una matinada fresca,   vaig sortir per nar a caçar;
no en trobo perdiu ni gotlla per a poder-li tirar,
sinó una pobra pastora,   que en guardava el bestiar.
Ja la'n trobo dormideta   a la vora d'un canyar.
De tan boniqueta que era,   no la'n goso despertar;
en cullo un pom de violes   i al pit les hi vaig tirar,
les violes eren fresques,   la pastora es despertà.
Quan ne fou despertadeta,   tots els colors trasmudà.
-Digueu-me, la pastoreta,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles del meu pare,   els moltons del meu germà,
les cabretes en són meves   i els cabrits del rabadà.
Què cerqueu per aquí, el bon jove,   i què veniu aquí a cercar?
-El vostre amor, donzelleta,   si me'l volíeu donar.
-Pregunteu-ho en el meu pare o també al meu germà
o sinó a la tia monja   o bé l'uncle capellà;
que si ells us el donaven,   per mi ben donat serà.

Si em tira l'amor i em toca,
si em toca bé em tocarà.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla".

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres:

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

Entrevista realitzada per Albert Massip, el novembre de 2014.