Observacions:

D'aquesta cantarella anomenada el "pregó" o el "record" n'hem trobat la primera referència dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta. Escriu:

"En la Viacrucis, á més del capitá Manaya y soldats romans, hi figuran varios tabernacles, representant passos de la passió, y davant de cada tabernacle tres noys vestits de angelets. Un d'ells porta una trompeta". 

Més endavant continua: 

"Quan lo trompeter fa la senyal, un dels companys canta una quarteta alegórica; acabant aquest, los del misteri ó tabernacle que 'ls hi ve derrere fan lo meteix y així seguint."

Entre d'altres quartetes apareixen aquestes:

Recort i memoria
De la passió,
Quan coronáren d'espinas
A nostre Senyó Jesucrist. 

Antoni Griera, l'any 1930 publica "Litúrgia popular" dintre el "Butlletí de dialectologia Catalana" i escriu:

Més, tard, l'any 1951, dintre el "Costumari català" Joan Amades fa una explicació més extensa:

També hem trobat restes de cantarelles semblants a Camprodon, Mataró i Badalona. En aquesta última població, escolans de la Processó des Silenci continuen cantant: "Record i memòria, de la passió, que va patir, Déu nostre senyor. Jesucrist!!".

La Maria recorda que cantava dues vegades el mateix text, la segona vegada una mica més agut.

En un article d'Anton Maria Rigau i Rigau al número 509-510 de la Revista de Banyoles (octubre de 1977), explica el següent sobre la cantadora:


"Maria Grabuleda (Lura). Avui, jubilada. Canta en el «Coro de la Llar». Per la Mare de Déu dels Dolors, entona el Record i memòria..., a la processó."