A la plana de Vic hi ha una masia
d’una pubilla que és com un sol,
la pubilla és rica i eixerida,
tothom la vol.

P(e)rò el seu amor sols donarà
a qui de tot cor l’estimarà.

Pubilleta gentil,
com la rosa d’abril,
la més perfumada;
com a prova d’amor,
jo t’ofreno el meu cor,
pubilleta aimada,
tu ets el meu tresor.

A la voreta de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan n’està a mig brodar,   li mancà seda;
veu venir un mariner   que una nau mena.
-Mariner, bon mariner,   que porteu seda?
-De quin color la voleu,   blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau,   triareu d’ella.
Quan n’és a dalt de la nau,   la nau pren vela;
mariner es posa a cantar   cançons molt belles.
Amb el cant del mariner   s’és (a)dormideta;
i amb la remor de la mar,   ella es desperta.
-Mariner, bon mariner,   torneu-me en terra,
que les ones de la mar   me’n causen pena.
De tres germanes que som,   sóc la més bella;
l’una és casada amb un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   marinereta.
-No en sou marinera, no,   que en sereu reina;
que jo sóc el fill del rei   de l’Anglaterra.

Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per anar a ballar?
Jo li donaria una caputxeta,
i a la muntanyeta la faria anar.

A la muntanyeta no neva ni (hi) plou,
i a la terra plana tot el vent s’hi mou.
Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí,
flors i violes i romaní.

(Amb) esclops en Pau fangava,
en Joan tre(v)ia el gram;
en Pere li va al darrera,
amb el tripi-tripi-trap.

       -I llavors, ta(m)bé ho fèiem l'altra música. Dèiem:-

Amb esclops en Pau fangava,
en Joan tre(v)ia el gram;
en Pere li va al darrera,
amb el tripi-tripi-trap.

Tres passes he fet en terra,
no sé si el rei dirà res,
vinc de pas de la conquesta,
la conquesta del rei moro.
Las tres hijas si me quiere,
si me quiere dar la una?

-Ni la una ni la otra
no las tengo para dar,
que del pan que yo como
ellas también comerán,
y del vino que yo bebo,
ellas también beberán.

Jo me’n vaig molt descontenta
cap al palacio del rei,

-Torni, torni, (esquadela),
la més maca li daré,
la més maca i la més linda,
la més maca del roser.

Jo per ara en prenc aquesta
per esposa i per muller,
en serà molt ben casada
i en cadira d’or sentada,
dormirà en braços del rei
i adiós, pomell de flors.

Un roser de roses blanques,
n’hi ha deu per escollir;
tan amigues que erem antes
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

Hem renyit per poca cosa,
i a la cara t’ho diré:
que per molt que t’en rebaixis
amigueta no et seré.

Latxumba, lacatatxumba,
latxumba, lacatatxó,
con mi mantón de Manila
y los zapatos de charol.

Un burro hi ha a la plaça,
no el carregueu pas massa,
un burro tan valent,
porta càr(re)ga i no se’n sent.

-Pastoret, d’on véns?
-De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, d’on véns?
-De la muntanya, de veure el temps.

-I quin temps hi fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-I quin temps hi fa?
-Plou i neva, i nevarà.

Canteu, canteu, ninetes,
que el burro està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.

No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a l’estable,
sinó (amb) un matalàs.

Quan jo faig bondat,
de tothom sóc estimat,
vull dar les mans
als meus germans.

Matinet, sé despertar-me,
pel menjar no em faig pregar.
Dintre l’escola no faig tabola,
porto el vestit net, vaig amb el cap dret.

Reso cada dia a la Verge pia,
no faig tonteries ni rebequeries.
Els meus pares sé obeir,
i els pobrets sé compadir.

Jo tinc una rosa d’or,
que la porto, que la porto,
jo tinc una rosa d’or
que la porto al mig del cor.

Jo tinc un lliri florit,
que me’l poso, que me’l poso,
jo tinc un lliri florit,
que me’l poso al mig del pit.