La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la mira
i la mare la vol.

Baixant el carrer major
se sentia una gran pudor:
eren els pets d’en Feliu,
que va anar a fer paneretes
per passar-se el mal de ventre.

Vull cagar, vull cagar,
el mal de ventre se’m va passar.

Qui té duros fuma puros,
qui no en té fuma paper.
-Has fumat gaire?
-No gaire…
Malo!

El gineral Cardona
minjava una bisteca,
ximbambum, ximbambum,
i el pobre del soldat
menja garr(u)fa seca,
ximbambum, ximbambum,
la trompa del cañón…
bum!

Ratafia de la bona,
ratafia de la bona,
ratafia la millor;
ca l’Andreu és la primera,
ca l’Andreu és la primera,
ca l’Andreu és la millor.

Allà al carrer del mig
hi ha una tavernera
que tira aigua al vi,
mireu la tafanera,
xiu, xiu xiu!

       -Això era el sifón...-

Aquesta petita bonica anada,
que en el pot de litre es pot fer molt bé,
joves i donzelles d’Espanya i França
s’hi podran trobar, si els deixen passar.

El cel és el meu company
quan la nit és ben serena,
i en campo sota el cel blau,
i em besa la lluna plena.

Jo en tenia un puput,
que si no hagués mort,
que haguera, que haguera,
que haguera cantat.

Yo tengo un novio
que se llama Quim,
és alt i prim
i no té ni cinc.