Floreix la violeta,
clavell i rosella,
per nostra cistella
po(gu)er adornar.

Cuiteu-vos noietes,
gentils, i tan belles,
que les caramelles
anem a cantar,
anem a cantar.

Pasqua florida,
solemne festa,
diada n’és, aquesta,
que tot somriu,
tot somriu.
(Au)cells refilen
en son ramatge,
cercant brancatge
per fer son niu,
son niu.

Escolta’m, aimada,
escolta’m, ai mia,
també voldria,
també voldria,
també voldria ser ocellet.
Al mig de un a(r)bre,
o altra morada,
lograda estada,
lograda estada,
lograda estada
d’amor complet.

Per molts anys aquestes Pasques
les gosin amb goig i plaer;
salut, salut,
i molta alegria,
aquest és nostre,
nostre voler, voler.

I a les noietes que miro,
en finestreta i balcó
cantarem al despedir-nos
una harmoniosa cançó,
una harmoniosa cançó,
una harmoniosa cançó…

Cual vellet que aima lo sol,
i papallona la flor,
sàpigues, noieta aimada,
que més gran, sí,
que més gran és mon amor.

Com t’estimo, també estima;
no en siguis de cor ingrat.
Pui(g) qui amor escatima
ni té cor ni lleialtat.
Com t’estimo, també estima;
no en siguis de cor ingrat.
Pui(g) qui l’amor escatima
ni té cor ni lleialtat,
sí, lleialtat.

Cual vellet que aima lo sol,
i papallona la flor,
sàpigues, noieta aimada,
que més gran, sí,
que més gran és mon amor,
és mon amor,
és mon amor.

Altre cop Pasqua florida
fa reviure nostre cor,
altra volta el jorn convida
a fer ofrenes a l’amor.
La ocellada en sa niuada
i les flors en son capell
bé pregonen la diada,
que en natura tot és bell.

Eça nit és nit de joia,
tot respira amor i fe;
canta el jove per sa noia,
explicant-li son vol(gu)er.
Nostre càntic d’alegria,
entonat durant la nit,
per les noies rebut sia
amb plaer indefinit.

És el cànti(c) de ventura,
entonat per a jovent
que en saluda a l’hermosura
amb el cor d’amor latent.

Jorn de Pasqua,
jorn de vida,
per tot goig,
arreu plaers.
Visca la Pasqua,
Pasqua florida,
amb cantúries
per els carrers.
Visca la Pasqua,
Pasqua florida,
amb cantúries
per els carrers.

Dintre la barca s’hi troba bé,
ai la petita marinereta,
si n’és la filla del mariner,
marinereta ella vol ser.

Canta corrandes, canta corrandes,
canta corrandes amb to joliu,
marinereta, marinereta,
marinereta, d’aire festiu.
Com un rossinyol,
canta al sortir el sol;
si el sol se’n va ponent,
ve l’enyorament.

La, lala lara,
la, lala lara,
la foscor de la vesprada
va acostant-se per moments.
La remor de cada onada
li renova pensaments.
Pensaments de melangia
de tristesa i desconsol,
fins que torni a sortir el dia,
fins que torni a sortir el sol.

Tornarà un dia
amb l’alegria,
marinereta prou cantarà,
prop de la nina,
una gavina,
vol despertar-la per escoltar.

N’és Olivella una vila molt bella,
n’és Olivella una vila (...)
N’hi ha una donzella a la vila més bella,
n’hi ha una donzella que a mi em fa penar.

Dic adéu, vila,
dic adéu, vila,
tu n’ets la causa que me’n tinc d’anar.

Jo vaig i en vinc,
vora, vora, vora de l’aigua,
jo en vaig i en vinc,
vora, vora, vora del riu.

Sant Julià, Sant Julià,
feu-me cagar,
Sant Martí, Sant Martí,
feu-la sortir.

Jo i un pastor
que vivíem d’amoretes,
jo i un pastor
que vivíem de l’amor.

Ara ve Sant Ferriol,
ballarem si Déu ho vol,
el qui toca el tamborino
ha perdut el flabiol.

Allà sota l’Esquirol   si n’hi havia una viudeta,
que festejava un barber,   i ara, diu, el senyor mestre.
Senyor mestre ha marxat   cap allà a les seves terres,
i m’ha dit que tornarà   per Sant Miquel de setembre.

Anem-hi tos dos
i no massa depressa,
ulailà,
cap a ballar.

-Ai mare, aneu a missa,
totoret, toret, torà,
ai mare, aneu a missa,
que jo faré el dinar.

La mare, bona dona,   a missa se’n va anar.
Quan va tornar de missa   ja no la va trobar.

La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la mira
i la mare la vol.

Baixant el carrer major
se sentia una gran pudor:
eren els pets d’en Feliu,
que va anar a fer paneretes
per passar-se el mal de ventre.

Vull cagar, vull cagar,
el mal de ventre se’m va passar.