signatura_PNC2022.jpg

La violeta

Nom de l'informant: Rafel Planas i Vedruna

Data i lloc de naixement: 01/06/1951 (L'Armentera)

Municipi de residència: L'Armentera

On, com i de qui la va aprendre: Al poble, ja es cantava en temps dels seus pares.

Lletra:

Floreix la violeta,
clavell i rosella,
per nostra cistella
po(gu)er adornar.

Cuiteu-vos noietes,
gentils, i tan belles,
que les caramelles
anem a cantar,
anem a cantar.

Pasqua florida,
solemne festa,
diada n’és, aquesta,
que tot somriu,
tot somriu.
(Au)cells refilen
en son ramatge,
cercant brancatge
per fer son niu,
son niu.

Escolta’m, aimada,
escolta’m, ai mia,
també voldria,
també voldria,
també voldria ser ocellet.
Al mig de un a(r)bre,
o altra morada,
lograda estada,
lograda estada,
lograda estada
d’amor complet.

Per molts anys aquestes Pasques
les gosin amb goig i plaer;
salut, salut,
i molta alegria,
aquest és nostre,
nostre voler, voler.

I a les noietes que miro,
en finestreta i balcó
cantarem al despedir-nos
una harmoniosa cançó,
una harmoniosa cançó,
una harmoniosa cançó…

Cual vellet que aima lo sol,
i papallona la flor,
sàpigues, noieta aimada,
que més gran, sí,
que més gran és mon amor.

Com t’estimo, també estima;
no en siguis de cor ingrat.
Pui(g) qui amor escatima
ni té cor ni lleialtat.
Com t’estimo, també estima;
no en siguis de cor ingrat.
Pui(g) qui l’amor escatima
ni té cor ni lleialtat,
sí, lleialtat.

Cual vellet que aima lo sol,
i papallona la flor,
sàpigues, noieta aimada,
que més gran, sí,
que més gran és mon amor,
és mon amor,
és mon amor.

Observacions:

És una cançó escrita per Francesc Huguet (?) i musicada pel mestre de capella i compositor Francesc de Paula Bové i Trius (Vilafranca del Penedès, 1876 - 1950).

Enregistrament realtizat per Ramon Manent i Albert Massip el març de 2017.