
Editor
La masovera
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps,
llums, naps.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dimecres,
el dimecres compra nesples,
lluç, naps, nesples.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dijous,
el dijous en compra ous,
lluç, naps, nesples, ous.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres,
lluç, naps, nesples, ous, faves tendres.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el dissabte,
el dissabte tot s’ho gasta,
lluç, naps, nesples, ous, tot s’ho gasta.
Oh, lailà,
la masovera, la masovera,
oh, lailà,
la masovera se’n va al mercat.
El mercat és el diumenge,
el diumenge tot s’ho menja,
lluç, naps, nesples, ous, tot s’ho gasta, tot s’ho menja.
-I (i)a està.-
Demà és festa
Demà és festa
de la ginesta,
Sant Joan la fa,
vestit de capellà,
passa Santa Anna
tocant la campana,
passa Sant Martí
tocant el violí,
passa Sant Ramon
tocant l’acordeon.
Escarbat bum-bum
Escarbat bum-bum,
pos(a)-hi oli, pos(a)-hi oli,
escarbat bum-bum,
pos(a)-hi oli en el llum.
Si en el llum no n’hi ha,
l’escalfeta, l’escalfeta,
si en el llum no n’hi ha,
l’escalfeta n’hi haurà.
Escarbat, escarbat,
endevina qui t’ha tocat…
Les campanes de Can Blanc
Ganing, ganang,
les campanes de Can Blanc.
-Qui s’ha mort?
-L’avi fort.
-Qui l’enterra?
-L’avi Serra.
-Qui riu?
-La perdiu.
-Qui plora?
-La senyora.
-Qui porta dol?
-El cargol.
L'Empordà
Cap a la part del Pirineu
si em voleu creure, no hi aneu;
no hi han putes ni estrangeres,
i si hi aneu, no cardareu,
lala la, lala la…
Les campanes de Can Blanc
Ning, nang,
les campanes de Can Blanc.
-Qui les toca?
-L’avi serra.
-Qui riu?
-La perdiu.
-Qui plora?
-La senyora.
-Qui porta dol?
-El cargol.
Goigs de Sant Isidro
Puig que sempre en sou estat
en pagesos gran honor,
gordeu-nos d’aiga i de foc,
Sant Isidro llaurador.
Sant Isidro, Sidro, Sidro,
Sant Isidro llaurador.
Els esclops d'en Pau
Els esclops d’en Pau fangava,
en Joan passava gram;
en Pere li va al darrera
amb el tripi, tripi, trap.
Belles glaçades d’hivern
Belles glaçades d’hivern,
clares nits de goig que em canten;
si els mortals volen repòs,
obriu-me el cor d’esperança.
Assentat vora del foc,
quan ve la llarga vesprada,
pastoret guarda el ramat
a recés del vent que glaça.
Quan més negra és la foscor,
molt més forta és ma frisança;
i vaig mirant cap a orient,
d’on brolla la clariana,
puig enyoro el clarejar
de la nova matinada.
Jo en sóc trobador del bosc
Io en sóc trobador del bosc,
mes sóc trobador sense arpa;
i em fa falta per cantar
del Senyor dolces corrandes.
Quan sobre el meu cap llueix,
sempre rutilant, l’estelada,
i espero veur(e)-hi un estel
més brillant que del cel caigui.
Salut i feina, tral·laralà,
que d’alegria no en faltarà,
quan sigui l’hora, tral·laralí,
per menjar i beure, tinguem pa i vi!