Si en tenim de pèls al cul,
sí, senyora, sí, senyora,
si en tenim de pèls al cul,
sí, senyora, més de un.

I els tenim ben cargolats,
sí, senyora, sí senyora,
i els tenim ben cargolats,
sí, senyora, i a grapats.

I ens hi fem la clenxa al mig,
sí, senyora, sí senyora,
i ens hi fem la clenxa al mig,
sí, senyora, i amb el(s) dits.

Jo en tinc una polvera
que és tota de marfil,
que me la va regalar-me-la,
que me la va regalar-me-la
un amic del Brasil.

Però l’altre dia
jo a la xicota la vaig ensenyar,
i (com) la va veure, i (com) la va veure
se’n va enamorar.

I tot ella agafant-me la brotxa
demanava que jo l’empolvés,
jo cansava, i ella encara em deia:
-Fes-m’ho més, fes-m’ho més, fes-m’ho més!

I al terrat de casa
n’hi ha un galliner;
que és de la veïna,
que és de la veïna
que viu al primer.

Però l’altre dia
una se’ls hi va escapar,
i totes les veïnes,
i totes les veïnes
la varen buscar.

Després de mirar a tota l’escala,
als pisos de tots els veïns,
la noia de dalt cridava:
-La tinc dins, la tinc dins!

El burro d’en Torrent
porta carga, porta carga,
el burro d’en Torrent
porta carga i no se’n sent.

Sou més pura que l’aurora,
sou més blanca que la neu,
sou mirall que mai s’enyora
de la majestat de Déu.

Concebuda en sou, Maria,
sens pecat original.

Els primers pares
temptà la serpent del paradís,
i l’amor els condemnà
a menjar aquell fruit tan infeliç.

Concebuda en sou, Maria,
sens pecat original.

Abans que les fonts s’obrissin
i existissin mars i abims,
abans que les valls florissin
i s’alcessin monts i cims.

Hi ha deu noies per casar,
que se’n van a passejar:
hi ha Laieta,
hi ha l’Anneta,
hi ha Paulina,
hi ha Claudina,
oé,
hi ha Maria i hi ha Mercè;
hi ha l’airosa Montserrat,
i la xica Trinitat,
hi ha la Teresona;
també hi ha l’Angelona.

Tral·lara, lala, la,
lal·lara, lala, la,
la·lara, lala, la,
la.

El bon rei es vol casar,
i una noia vol triar;
no és Laieta,
no és l’Anneta,
no és Paulina
ni és Claudina,
oé,
no és Maria, no és Mercè,
no és l’airosa Montserrat,
ni la xica Trinitat,
no és la Teresona;
es casa amb l’Angelona.

La desgràcia d’un pobre home,
té una filla per casar;
(e)namorada d’un gitano
no l’en pot deso(lb)idar.

-Si tu et cases amb un gitano,
a la palla dormiràs,
casadeta amb un gitano,
malament ho passaràs.

Ous, ous,
bona coca i bon dijous,
el dijous dematí,
bona coca per a mi;
el dijous de vespra(da),
bona coca (en) cansala(da).

Angelets del cel,
baixareu a Pasqua,
ous i caragols
i fulletes de carrasca.

Ous, ous,
bona coca i bon dijous.

Ning-ning fa la campaneta,
nang-nang la campana fa,
la que en repica les hores
allà dalt del campanar.

La petita com la mestra,
(con) és hora de plegar,
té un repi(qui) tan alegre
que fa ganes de saltar.

Tral·larala, lara,
tra·larala, la.

Per a Sant Antoni,   gran(s) balles (a) hi ha;
que per Sant M(a)urici,   tot el poble hi va.
-Anem donzelletes,   anem a ballar.
Una es diu a l’altra:   -I a mi qui em treurà?
Ai, l'hereu Riera   se'n vol ben dansar.
La primera dansa,   la'n treu a ballar;
la segona dansa,   nova en va arribar.
-Dansa, dansa, Pere,   po(de)s ben dansar;
tens la teva aimada,   d'aquest món se'n va.
Gafa el barret negre   i el bastó a la mà,
com puja l’escala,   la sent sospirar.
-Què tal, Maria,   i el mal com et va?
-Molt malament,   Pere, molt malament va.

Tral·laral·la, tral·laral·la,
tral·laral·la, lalà.

Conillets, magau, magau,
que la llebre surt del cau,
de nits i de dies,
escorxa botines,
escorxa botons;
quines hores són?
Les tres,
un, dos, tres,
esteu amagats, conillets?

-Sí!