-Rosita, petita,
què hi fas aquí dalt?
-En trenco avellanes
pels pobres pardals.
-No els n’hi trenquis gaires,
que els hi farà mal.

Blanc, l’aire de Nadal torna,
la neu s’adorm i omple els camins,
i del fons d’un temps infinit
ve la pau que ha fet aquesta nit.

Oh, Màrtir de gran valia,
Sant Aniol gloriós,
pregueu al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

Natural del Vivarés
fóreu, com ens diu l’història,
vinguent a Espanya després
a meritar per la glòria,
estàv(e)u de nit i dia
a Aguges, desert boscós;
pregueu al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

Fou revelat a un pastor
per divina voluntat:
estava un sant de valor
a Aguges, molt retirat,
que gran penitència feia
atormentant el seu cos;
pregueu al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

A la França aprés tornàr(e)u,
perquè aquí sou descobert,
l’Evangeli predicàr(e)u
seguint el camí més cert,
amb altres en companyia,
mogut de cel fervorós;
pregueu al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

Contra pedra i tempestat,
particular defensor
dels que amb gran humilitat
invoquen vostra favor,
per Vós cobren alegria
molts en mig de ses tristors;
preguem al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

En temps de molt gran eixut,
i per intercessió vostra,
s’ha vist que molt ha plogut
en aquesta terra nostra;
el poble, trist, què faria,
si us en descuidàv(e)u Vós?
Preguem al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

Puig goseu de l’alegria
que causa l’etern repós,
preguem al Fill de Maria
que ens faci mercès a tots.

Els Reis se'n vénen,
els Reis se’n van,
el plat a la finestra
cada any l’hi trobaran.

El plat a la finestra,
l’escombra vora el foc,
els Reis van molt de pressa
i el(s) nens a poc a poc.

Un roser de roses blanques,
n’hi han deu per escollir,
tan amigues que érem antes
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

N’hem renyit per poca cosa,
i a la cara t’ho diré,
i per més que te'n rebaixis,
amigueta te’n seré.

La txunga, la catatxunga,
la txunga, leré, leré (…)

En el cuarto que yo duermo
hay una fuente infantil,
hay una fuente que sale,
sale de mi corazón.

Corneies penjades
que ens roben les faves;
u, u, u, pel camí de Besalú;
a, a, a, pel camí de Tortellà.

Anem, anem a doctrina,
que el bon Déu crida els infants,
els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

La Mare de Déu al veure’ns
d’un tros lluny som(rem)riurà,
totes les coses que ens diuen
les volem saber de cor.

Anem, anem a doctrina,
que el bon Déu crida els infants,
els àngels són a la porta
per a donar-nos les mans.

Si la barqueta es tomba,
nenes, no tingueu por,
(a)ixecarem la corda enlaire
i saltarem millor.

Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
pe(r) la teta no n’hi h(a)urà!

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por,
(a)ixecarem la corda enlaire
i saltarem millor.