Gerineldo, Gerineldo,
Gerineldo, Gerineldo,
Gerineldito querido,
Gerineldito querido.

¿Cuántas damas y doncellas   dormirían contigo?
-Como soy vuestro criado,   os queréis burlar de mí.
-Te lo prometo, Gerineldo,   te lo digo de verdad.
-¿A qué hora podré venir,   pa(ra) que tus padres no lo sepan?
-Vente de doce a una,   que mis padres están durmiendo.
Dan las doce, dan la una,   Gerineldo por los pasillos.
-Oh, ¿quién es este atrevido,   que por los pasillos anda?
-Si soy yo, Gerineldo,   que vengo a lo prometido.
Ya se besan, ya se abrazan,   ya quedan los dos dormidos;
dan las doce, dan la una,   Gerineldo se han dormido.
-¿Dónde estás, mi Gerineldo,   que no vienes a mi auxilio?
Ya va al cuarto de la hija,   los encuentra los dos dormidos.
-Por ti mato a mi hija,   tengo el reino perdido;
por ti mato a Gerineldo,   lo he criado desde niño.
Con el frior de la espada,   la dama se ha despertado.
-¿Por dónde podré pasar,   pa(ra) que no sea conocido?
-Pasa por detrás de las huertas,   y allí nadie te verá.
Cuando está por el camino,   encuentra el padre de la hija.
-¿Dónde vas, tu, Gerineldo,   tan pálido y descolorido?
-Vengo de oler un rosal,   y el color se me ha comido.
-No lo niegues, Gerineldo,   que has dormido con mi hija.
-No lo niego, no, señor,   que he ido a lo prometido.
-Ahora sí que, Gerineldo,   ya eres hijo mío.
-No la quiero, no señor,   por que ya ha sido casada,
                                         porque ya he dormido con ella.

Un municipal molt sèrio,
amb un nas molt refilat,
l’altre dia al Paralelo
va passar un cas molt xocant.

L’home prestava servici
com ho fa un municipal.
L’altre dia, passejant-se,
cera amont i cera avall,
va passar una gran senyora
que portava un barret groc;
li va dir quatre paraules
i se’n van anar tots dos,
li va dir quatre paraules
i se’n van anar tots dos.

Jo no sé si el barret
va donar alguna rasclada,
si amb el nas va tocar
amb alguna cantonada;
el cas és que, al tornar
en el seu punt destinat,
el municipal portava
tot el sabre embolicat.

Basilisa, mi vecina, ay, ay, ay, ay,
solo piensa en San Antonio,
y le continua pidiendo, ay, ay, ay, ay,
que le conceda un buen novio.

Pues la joven Basilisa
es más fina que un coral,
pues la joven Basilisa
es más fina que un coral.

Basilisa, lisa, lisa,
Basilisa, lisa está;
está lisa, Basilisa,
por delante y por detrás.

Tan feliz fué el resultado, ay, ay, ay, ay,
del plan que le puso Andrés,
que Basilisa engordaba, ay, ay, ay, ay,
y le ha resultado al revés.

Más la joven Basilisa
no hace más que llorar,
diciendo de esta manera:
-No me quería engordar.

Basilisa, lisa, lisa,
Basilisa, lisa está;
está lisa, Basilita,
solamente por detrás.

Un avió que volava,
se li va parar el motor,
un avió que volava,
se li va parar el motor;
i després de la desgràcia,
i després de la desgràcia,
i després de la desgràcia,
diu que encara van fer sort.

Van caure amb un camp de faves
de Caldetes de Montbui,
van caure amb un camp de faves
de Caldetes de Montbui;
i una fava indiscreta,
i una fava indiscreta,
i una fava indiscreta
se li va posar en el ui.

Amb un piset d’una torre
uns promesos van anar,
amb un piset d’una torre
uns promesos van anar;
cap allà les nou del vespre,
cap allà les nou del vespre,
cap allà les nou del vespre
varen anar a fer el sopar.

Ella feia la picada,
perquè els (…)
(…)
Ell deia: -No piquis gaire,
ell deia: -No piquis gaire,
ell deia: -No piquis gaire,
que a sota hi ha el(s) masover(s).

Amb un taller de modistes
va passar un cas molt xocant,
amb un taller de modistes
va passar un cas molt xocant;
es posaren totes tristes,
es posaren totes tristes,
es posaren totes tristes
perquè van perdre el fil blanc.

La mestressa, furiosa,
pitjor que un guàrdia civil,
la mestressa, furiosa,
pitjor que un guàrdia civil;
els (a) va registrar totes,
els (a) va registrar totes,
els (a) va registrar totes,
i cap d’elle(s) tenia el fil.

Vale más querer a un perro
que querer a la mujer,
vale más querer a un perro
que querer a la mujer;
el perro guarda la casa,
el perro guarda la casa,
el perro guarda la casa,
la mujer la echa a perder.

Tia Maria,
que passeu farina,
catric-catrac,
traieu-me del sac,
traieu-me del sac.

Treballem, treballem
que la civada, que la civada,
treballem, treballem
que la civada guanyarem.

Mentre la'n segàvem,
fèiem aixís, fèiem aixís;
vento un cop de puny
i me'n girava aixís.

Treballem, treballem
que la civada, que la civada,
treballem, treballem
que la civada guanyarem.

Mentres la'n sacava,
fèiem aixís, fèiem aixís;
vento un cop de puny
i me'n girava aixís.

Cargolet, bon cargolet,
posa't a dintre el cistellet;
(con) la mare et trobarà,
que contenta es posarà.

-Puny, punyet,
què hi ha a aquest cistellet?
-Oli d’(u)rgent.
-Qui li ha posat?
-L’escolà.
-Qui l'en treurà?
-El capellà.
Qui primer riurà,
una bufetada haurà.

Bum, bum, bum, bum, bum...

Trulla marulla,
el dol de la pulla,
gallina pelada,
passa l'entrada,
tris marís,
les portes de F(a)rança,
n'hi ha una llança,
llança, llançó,
marxa tu que no et(s) re de bo!

La Mare de Déu,   quan era xiqueta,
anava a costura   a aprendre de lletra.
En un cistellet   duu quatre pometes,
un bocí de pa,   també avellanetes.
Filava finet   i teixia beta,
estant retirada   dintre sa cambreta.
L’àngel hi va entrar   per la finestreta:
-Déu vos guard, Maria,   de gràcia sou plena.
La nit de Nadal   sereu mare i verge,
en tindreu un noi   bonic com l’estrella.
Per nom es dirà,   per nom s’anomena,
es dirà Jesús,   Rei de cel i terra.