A la vila de Tol(u)sa
n'hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis
per a ser-ne capellans,
per a ser-ne capellans.

Un dia se'n passejaven   rambla amunt i rambla avall
i trobaren tres ninetes,   tres ninetes molt galants.
Començaren tirar xanxes,   xanxes ve i xanxes va;
les ninetes són traïdores,   justícia van demanant.
Ja els agafen i els (a) lliguen   i a la presó els van portant
i el més petit, plora, plora,   el mitjà ja no ho fa tant.
El més gran els aconsola:   -No en ploreu, els meus germans,
que en tenim un dintre a França,   servidor del rei (b')Orland.
Si ell sabia tal nova,   seria aquí puntual
i ens trauria de la pena,   de la pena i de l'engany.
El germà en rep la nova   i el temps passa arrossegant
i, per més que ell en corria,   el temps anava avançant.
(I)a en baixa del xivall negre,   i en puja en el xivall blanc
i de tant que ell en corria   les pedres van flamejant.
Quan ell n'arriba a Tol(u)sa,   la plaça es va emplenant
i, quan n'és a prop d'ella,   el més petit van penjant.
(I)a se'n desbaina l’espasa,   (…)
i els agafa i els abraça:   -Déu perdó els meus germans.
-Rera, rera, caballero,   (…)
-Calli, calli, brut del jutge,   que tots tres em són germans.
Us enviaré una guerra,   tot irà de foc i sang,
i amb els cossos dels homes   les muralles en faran.
I el(s) cap(s) de les mujeres   en el riu rodolaran,
i amb la sang del senyor jutge   jo m'hi vull rentar les mans.

Sóc perdut la tuturutella,
una ve(i)a l'ha trobat,
l'ha lligat amb quatre betes
i l'ha engegat a fer punyetes.

La veia no em vol donar la tuturutella
que jo/si no li don(gu)i cuixa de vedella;
la vaca/vedella on em vol donar cuixa
que no li don(gu)i herba del(s) gurets;
el(s) gurets no em volen donar herba
si no els hi don(c) pluja;
el(s) núvols no em volen donar pluja
si no els hi don(c) vent de l'àguila;
l'àguila no em vol donar vent
si no l'hi don(c) polls de la lloca rossa;
la lloca rossa no em vol donar polls
si no l'hi don(c) mill;
el sac no em vol donar mill
si no -li- desfaig el cordill.

Sóc desfet el cordill del sac,
el sac m'ha donat mill;
sóc donat mill a la lloca,
la lloca m'ha donat polls;
sóc donat polls a l'àguila,
l'àguila m'ha donat vent;
sóc donat vent al(s) núvols,
el(s) núvols m'han donat pluja;
sóc donat pluja al(s) gurets,
el(s) gurets m'han donat herba;
sóc donat herba a la vaca,
la vaca m'ha donat -la- cuixa;
sóc donat cuixa a la ve(i)a
i m'ha tornat la tuturutella.

A Toses me n'han casada,
(a) Castellar me'n vull tornar
i passant a la Creueta
(i)o que me'n poso a plorar.

Ai, muntanya de Toses,
bé et poguess(e)s abaixar.

Ai, muntanya de Toses,
bé et poguess(e)s abaixar
que tu me'n prives de veure
el poble meu de Castellar.

Ara em fai(g) vella, em fai(g) vella,
ara em fai(g) vella, em fai(g) gran.

Angeleta, filla meva,
no ho diguessis a ningú:
compraríem una nina
per diverti(ns-hi) (i)o i tu.

Si el teu pare demanava:
- (Queixa) nina de qui és?
-L'he trobada sota un barco
que deu ser d'un mariner.

Un que (es) volia casar-se
i es va vol(gu)er aconsellar
amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.

Si (i)o vols que t'aconselli,
per més que estigui casat,
per mi, Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.

La primera nit de nuvis,
(i)o em creia que n'era al cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

Totes aquelles delícies
pro(n)te es varen acabar,
la dona al cap de poc dies
(i)a em va vol(gu)er governar.

(I)a no vai(g) po(gu)er ser més amo
de les meves accions,
així(s) és que a casa nostra
mai no acabem les raons.

Arribo a casa al vespre
ben cansat de treballar;
si no gronxes una estona,
no he pogut pas fer el sopar.

Si per desgràcia la renyo
perquè el sopar no està fet,
me'n dona deu mil excuses
dant les culpes al vailet.

-A mi res no m'importa,
tampoc m'importa a mi:
el meu cor sempre em delera
un gitano per marit.

-Si t'estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs, 
casadeta amb un gitano
a la palla en dormiràs.

-A mi res no m'importa,
tampoc m'importa a mi:
el meu cor sempre em delera
un gitano per marit.

Hola, ciutat de Banyoles,
de bon cor us saludem;
cantarem les meravelles
perquè tots les sapigueu.

De noies xamoses
no en falten tampoc,
i amb sos ulls hermosos
que ens roben el cor.

Raça banyolina,
aixeca el cap alt,
que de tot Girona
ets la principal.

Non, noneta, non,
el fillet de la mare en té una son
i la mare li canta la noneta.
Noneta, non,
i tot bressant l'amanyaga
i amb l'amor sol hi parla:

-Reiet meu, si t'estimo(c)
amb la vida, el cor són teus.
Si t'estimo(c) amb la vida, el cor són teus.

Mentre(s) que amorosa l'abraça(d)a,
i quan la quietud regna a la plana
s'olvidà de llum el tendre al cant (?),
i el primer compàs d'una sardana.

La, la-la, là, la-la, là.

Ai, que l'infant si vol dormir si vol (...)

Bufa mestral, bufa ben fort
i umple'm de vent la vela
que ens duràs a port
i allí en veureu la nena.
Bufa mestral, bufa ben fort!

(...) comprarme,
y caprichosa me fu(é) al bazar.
Y al poco rato al desp(e)charme:
-¿Que va, señora, dijo, a c(u)mprar?
- Y yo, señora, comprar quería
cualquier muñeco para jugar.
-¿Y yo señora, no serviría?
Jesús, que cosas hay que escuchar.
 
Y sus ojos me miraban,
y sus labios sonreían,
ojos que me acariciaban
y sus labios que callaban,
parece que así decían:
-¿Por qué te asombra, mujer
aquella interr(u)gación?
Y en manos de la mujer,
muñecos los hombres son.
 
(?) algun tiempo (?) comprarme,
y caprichosa me fu(é) al bazar.
Y al poco rato al desp(e)charme:
-¿Que va, señora dijo, a c(u)mprar?
- Y yo, señora, c(u)mprar quería
cualquier muñeco para jugar.
-¿Y yo señora, no serviría?
Jesús, que cosas hay que escuchar.

Y sus ojos me miraban
y sus labios sonreían,
ojos que me acariciaban
y sus labios que callaban,
parece que así decían:
-¿Por qué te asombra, mujer
aquella interr(u)gación?
Y en manos de la mujer,
muñecos los hombres son.