Cançons

A la vila de Tol(u)sa
n'hi ha tres estudiants
que en segueixen els estudis
per a ser-ne capellans,
per a ser-ne capellans.

Un dia se'n passejaven   rambla amunt i rambla avall
i trobaren tres ninetes,   tres ninetes molt galants.
Començaren tirar xanxes,   xanxes ve i xanxes va;
les ninetes són traïdores,   justícia van demanant.
Ja els agafen i els (a) lliguen   i a la presó els van portant
i el més petit, plora, plora,   el mitjà ja no ho fa tant.
El més gran els aconsola:   -No en ploreu, els meus germans,
que en tenim un dintre a França,   servidor del rei (b')Orland.
Si ell sabia tal nova,   seria aquí puntual
i ens trauria de la pena,   de la pena i de l'engany.
El germà en rep la nova   i el temps passa arrossegant
i, per més que ell en corria,   el temps anava avançant.
(I)a en baixa del xivall negre,   i en puja en el xivall blanc
i de tant que ell en corria   les pedres van flamejant.
Quan ell n'arriba a Tol(u)sa,   la plaça es va emplenant
i, quan n'és a prop d'ella,   el més petit van penjant.
(I)a se'n desbaina l’espasa,   (…)
i els agafa i els abraça:   -Déu perdó els meus germans.
-Rera, rera, caballero,   (…)
-Calli, calli, brut del jutge,   que tots tres em són germans.
Us enviaré una guerra,   tot irà de foc i sang,
i amb els cossos dels homes   les muralles en faran.
I el(s) cap(s) de les mujeres   en el riu rodolaran,
i amb la sang del senyor jutge   jo m'hi vull rentar les mans.