La tuturutella

Nom de l'informant: Pere Liu i Vila

Data i lloc de naixement: 23/07/1942 (Centenys)

Municipi de residència: Bescanó

On, com i de qui la va aprendre: De petit. Apresa d'en Fermí, un home gran del veïnat de la Farrès (Fontcoberta), que la cantava a la barberia de Centenys.

Lletra:

Sóc perdut la tuturutella,
una ve(i)a l'ha trobat,
l'ha lligat amb quatre betes
i l'ha engegat a fer punyetes.

La veia no em vol donar la tuturutella
que jo/si no li don(gu)i cuixa de vedella;
la vaca/vedella on em vol donar cuixa
que no li don(gu)i herba del(s) gurets;
el(s) gurets no em volen donar herba
si no els hi don(c) pluja;
el(s) núvols no em volen donar pluja
si no els hi don(c) vent de l'àguila;
l'àguila no em vol donar vent
si no l'hi don(c) polls de la lloca rossa;
la lloca rossa no em vol donar polls
si no l'hi don(c) mill;
el sac no em vol donar mill
si no -li- desfaig el cordill.

Sóc desfet el cordill del sac,
el sac m'ha donat mill;
sóc donat mill a la lloca,
la lloca m'ha donat polls;
sóc donat polls a l'àguila,
l'àguila m'ha donat vent;
sóc donat vent al(s) núvols,
el(s) núvols m'han donat pluja;
sóc donat pluja al(s) gurets,
el(s) gurets m'han donat herba;
sóc donat herba a la vaca,
la vaca m'ha donat -la- cuixa;
sóc donat cuixa a la ve(i)a
i m'ha tornat la tuturutella.

Observacions:

Es tracta d'una cantarella que va recollir amb el nom de "La cadella i la tuturutella", ja a mitjans anys 60 del s.XIX, Jacint Verdaguer i que l'any 1909 publicava Aureli Capmany a la publicació infantil "La Rondalla del dijous" n.5, amb el nom de "La tirotella". Aquest terme, segons els Butlletí de Dialectologia Catalana n.19, de 1931, designa una "botella de cuiro destinada a contenir vi i usada també per a beure, que forma part del bagatge dels pastors, i és feta sovint per ells mateixos amb pell d'ovella, ben suavitzada amb pega (Merlès)". Tot seguit, el butlletí ho exemplifica amb l'inici de la cançó.

L'any 1906 se'n recull una versió a Oix (Garrotxa) publicada al n.5 de la revista "Art Jove", que s'hi parla d'una pistoleta:

Pistoleta tuturutella

Joan Amades l'aplega amb el nom de La tinterella a "Cançons Populars Històriques i de Costums"(1936) de la boca d'un pastor de Vallcebre (Berguedà). Tot i que la recull amb el terme de "titorella" -mot sense significat-, l'autor en dedueix que es refereix a una tinterella: una esquella petita de les comarques ramaderes. Ell mateix explica que al Lluçanès va sentir-la recitada, formant part d'una rondalla més àmplia que reforçava la història i amb el nom de "La tirotella".

I és que Josep Ma. Vilarmau i Cabanes, col·laborador d'Amades, va aplegar Lluçanès aquesta "cantarella mnemotècnica" -com ell mateix defineix- amb el nom de "La tirotella". Es troba escrita -sense partitura- dintre "Folklore del Lluçanès" (1997), del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Probablement, fou recollida als anys 40 del s.XX.

En Pere resideix a Montfullà (Bescanó). Explica que a Centenys (Esponellà) hi havia dues barberies que obrien el dissabte al vespre i el diumenge al dematí. La que ell recorda més era al pis de dalt d'una casa on a la planta baixa s'hi venia vi. Hi anava gent de Fontcoberta i La Farrès. S'hi trobaven a vegades 3, 4 o 5 persones. Mentre s'esperaven, xerraven i sovint un d'ells, en Fermí, un pagès ja gran amb barretina, es posava a cantar aquesta cançó, a vegades fins i tot més d'un cop. En Pere tenia 7 o 8 anys.

Enregistrament realitzat per Albert Massip, el maig de 2022.