Abans tirava a l'olla
molta gallina,
pilota i cansalada
de la més fina.
Ara no puc tirar-hi
no més que un os,
cigrons, mi(t)ja patata
i un nap ben gros.

Tot això s'ha d'acabar
perquè no es pot aguantar.

Tinc un pis com una gàbia
posada dalt d'un terrat,
me'n fan pagar dos-cents duros
perquè hi tinc (e)le(c)tricitat.

Tot això s'ha d'acabar
perquè no es pot aguantar.

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
nemorada d'un gitano
no la pot deso(lb)idar.
 
Tu que estàs tan ben (a)vesada
dormir amb cotxa i matalàs,
casadeta d'un gitano
a la palla dormiràs.

Si la palla tinc que dormir-ne,
ves què me i(a)mporta a mi;
però el teu cor sempre em delira
un gitano per marit.

       -I no sé re més...-

Arri, arri, cavallet,
que anirem a Sant Benet,
portarem un formatget
per dinar,
per sopar, 
per la nena o el nen
no n'hi h(a)urà.

⁃ Tia Lia
⁃ Què mana, tia?
⁃ La tia ha arribat.
⁃ Què m'ha portat?
⁃ Què t'estimes més, (cadascú deia qualsevol cosa del voltant)
una cullera o un plat?... 
⁃ Un plat! 
- Mmmm... 

(- I ara què? - I després anàvem a buscar... - Doncs ara anirem a buscar "a coll bè", el que ha dit... el plat.)

Rulla marrulla,
el cap de la pu(t)lla;
com ve i com van
les portes de França.
N'hi ha una llança
i un bastó
i un fogó
que no val res de bo.

-Punyet, punyet.
-Punyet qui toc.
-Què hi ha aquí dins?
-Oli d'argent.
-Qui l'en traurà?
-El capellà.
El que primer rigui,
una bufetada haurà.

Mmmm....

Mare, fes-me les trenes,
mare, fes-me les bé;
que dissabte jo tindré carta
i el diumenge em casaré.

Ai, nena si et vols casar
no et casis a La Ribera
que et faran menjar bajoques
i flors de carbassera.

Nena, li'n diu el poca-pena,
vine, que aquí al patir s'acaba.
I allà en al barri gris,
quan hi seràs tu,
serà un paradís.

La Pepeta verdulera
és la reina de la plaça;
tothom diu que (com) ven fruita
sap pelar-la amb tanta traça.

La cucaracha, la cucaracha
ja no pot ni caminar,
perquè no té, perquè li falta,
lo que tenen per detràs.

       -Bueno, això ho dèiem en castellà llavors...-

Formiga, la formiga
que corres pel sembrat,
esperes a l’espiga
que salti un gra de blat.

Els dies aprofita
en proveir ton niu
dels grans que la collita
et brinda cada estiu.

Si aquestes llavors guardes
al cau per ton govern,
podràs menjar en les tardes
plujoses de l’hivern.

Perquè, com no podries
sortir amb el fred del camp,
de fam et moriries
i és trist morir de fam.

Formiga, la formiga
que corres pel sembrat,
i esperes de l’espiga
que salti un gra de blat.

Amb fe cada any renova
a l’home aquest consell:
-Qui fa el treball de jove,
descansa quan és vell.

       -Se acabó...-