Totes les margaridetes   se volen casar aquest any,
ai, pobra de mi, soleta,   n’hauré d'esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra,   qui sap si me'l tornaran;
si me'l maten, que me'l matin,   a mi el cor me n'inflaran.
Ja trec el cap per la finestra,   dins de França vaig mirant;
ja en veig venir cavalleria   i el meu galant va al davant.
Ja li porto la cadira   per baixar-ne del cavall:
-Déu vo(s) guard, lo caballero,   Déu vo(s) guard, senyor Joan.
Què en porteu d'aquelles terres   on hi heu peleiat set anys,
sense fer-ne mai cap festa   si no les principals de l’any?
-Jo te porto unes joies   me l'han feta els cristians;
no són ni d'or ni són de plata,   tampoc no són de diamants.

Sota de l'aulivera, aulives,
sota de l'aulivera, un ram,
sota de l'aulivera, aulives,
sota de l'aulivera un ram.

Tots els pagesos
fan els envejos,
els blats rossegen
el mes de juny;
segador jove
baixa amb (a)legria,
mostra'm un dia
la falç al puny,
segador jove
baixa amb (a)legria,
mostra'm un dia
la falç al puny.

Quan el sol crema,
ell mai s'espanta
i alegre canta
el bon segador;
sua i treballa
i el blat a terra,
i un pal enterra
de garbes d'or,
sua i treballa
i el blat a terra
i un pal enterra
de garbes d'or.

Quan l'hora arriba,
baixa lleugera
nina encisera
cistella al cap;
fan la brenada
sota d'un saule,
serveix de taula
l'herba del prat,
fan la brenada
sota d'un saule,
serveix de taula
l'herba del prat.

Les Serres són baberres,
Con(s)te(s)tins són barraprims,
a Vilanna torracuques,
Bescanó llepafils.

Veniu els Reis de l'Orient,
veniu, veniu, corrent(s), corrent(s).
Porteu, porteu, porteu si(u)splau
joguets bonics dels que tingau.
Petita soc, ja vaig cre(squ)ent;
veniu els Reis de l'Orient.
Petita soc, ja em vaig fent gran;
veniu els Reis, volant, volant.

I a la vila de Tortosa   si n'hi han tres germans
que en segueixen els estudis   per ésser-ne capellans,
capellans o bé frares,   o bé metges cirurgians.
Si n'enc(ua)ntren a tres ninetes,   tres ninetes molt galants,
en comencen a tirar xanxes,   xanxes vén(en) i xanxes van;
les traïdores de les nines   elles parte en van donant.
(I)a no en passa gaire rato,   i a la presó els van portant,
i el més petit en plorava,   el més petit i el més gran.
I el mitjà els aconsolava:   -No en ploreu, los meus germans,
que en tenim un germà a França   que en serveix el rei d'Orlians.
No en passen l'espai d'una hora,   (i)a els hi en donen paper blanc;
no en passen l'espai de dues,   a les forques els van penjant.
Mentre a les forques els penjaven,   seu germà estava arribant.
I en demana al portalero:   -I allà tanta gent què hi fan?
-Si en pengen i despengen   i a tres pobrets estudiants.
I en demana al portalero   per ont hi po(d)ria ser abans.
-No li puc dir, lo cavallero,   perquè hi ha altra gent al davant.
(Con) ell les forques arribava,   i el petit feia el badai.
Li'n dona un bes a cada galta:  -Déu us perdoni, meus germans,
que la vila de Tortosa   d'aquest fet se'n recordaran,
i amb el sang del buit del jutge   io m'hi vu(i) rentar les (...).

I a la nit de Sant Joan   n'és una nit molt alegra,
s'alegren els cristians   també els moros de moreria.
-I cum és que tu Joan   (...) no t'hi alegris?
-Cum m'alegraria io;   m'han casada l'amor meva,
l'han casada lluny d'aquí   perquè el(s) meus ulls no la vegin.
L'han casada a Sant Martí,   que per mi n'és un desterro.
I el dia que es va casar,   pel meu carrer passava ella;
i ella me'n diu: -Adéu, Joan,   io li'n dic: -Adéu, donzella.
I ella se'n posa a plorar,   io plorava molt més que ella;
de tristor en plorava io,   d'alegria en plorava ella.
Lo que a me aconsol(e) a mi,   són dos prendes que en tinc d'ella:
si li'n guardo un mocador   brodat amb seda vermella,
al mig n'hi ha un campanar   i a cada punta una estrella.
Bon amor, adéu, adéu!   I amb salut ens tornem veure!
Que ens tornéssim veure amb salut,   io fadrí i tu donzella.

(I)a hem arribat,
i a aquell dia, i a aquell dia,
(i)a hem arribat
a aquell dia desitjat.

A la plaça gran,
les sardanes, les sardanes,
a la plaça gran,
les sardanes ballaran.

Tothom crida, tothom corre
de content, content;
la plaça de la vila
n'és plena de gent.

Lal·lalà, lal·lalà...

Pageset i pageseta decidits
se'n van cap a la plaça
i a lluir els seus rics vestits.

I ai, nenes d'aquest pla,
hermoses i galanes,
prepareu(-se'n) per ballar
la bonica sardana
que és joia d'Empordà.

Lal·lalà, lal·lalà...

Toquen el flabiolet
avenint-se (?) la sardana;
toquen el flabiolet
en comencen a fer rotllet.

Lal·lalà, lal·lalà...

Quan estan ballant,
passa un hora, passa una hora;
quan estan ballant,
passa una hora amb un instant.

Lal·lalà, lal·lalà...

També calma la sardana
tot seguit, seguit
també calma la mainada
del brogit, brogit.

I el sol bell se'n va a la posta
i el pardal fa repiu, piu,
i en busca una branqueta
per anar fer niu.

Per la teva gran finesa
i la bona voluntat
cantarem amb alegria
i no et voldria enfadar.

La cara tens tan hermosa
sembla un clavell (?) encarnat
i als llavis tens una rosa
ditxós qui l'alcançarà.

Camillers que aneu a davant,
camillers que aneu a davant,
donareu tres cops la porta,
donareu tres cops la porta.

Baixareu a obrir, sisplau,
baixareu a obrir, sisplau,
que hi teniu els amics vostres,
que hi teniu els amics vostres.

Encara que anem de nits,
encara que anem de nits,
no en som gent de mala vida,
no en som gent de mala vida.

Som uns servidors de Déu,
som un servidors de Déu
i l'humil Verge Maria
i l'humil Verge Maria.

I a la desitjada Pasqua hem arribat
per poguer-ne disfrutar;
molt temps feia que l'esperàvem
per venir-ne aquí a cantar.

Cistelleta enramadeta
tant enfora cum endins,
n'és una honra de les noies
i és la ditxa del(s) fadrins.