signatura_PNC2022.jpg

Els estudiants de Tolosa

Nom de l'informant: Joan Colomer i Soler  "Joan de la Sala"

Data i lloc de naixement: 11/10/1925 (Sant Iscle de Colltort - Sant Feliu de Pallerols)

Municipi de residència: Vilobí d'Onyar

Fotografia de l'informant

Lletra:

I a la vila de Tortosa   si n'hi han tres germans
que en segueixen els estudis   per ésser-ne capellans,
capellans o bé frares,   o bé metges cirurgians.
Si n'enc(ua)ntren a tres ninetes,   tres ninetes molt galants,
en comencen a tirar xanxes,   xanxes vén(en) i xanxes van;
les traïdores de les nines   elles parte en van donant.
(I)a no en passa gaire rato,   i a la presó els van portant,
i el més petit en plorava,   el més petit i el més gran.
I el mitjà els aconsolava:   -No en ploreu, los meus germans,
que en tenim un germà a França   que en serveix el rei d'Orlians.
No en passen l'espai d'una hora,   (i)a els hi en donen paper blanc;
no en passen l'espai de dues,   a les forques els van penjant.
Mentre a les forques els penjaven,   seu germà estava arribant.
I en demana al portalero:   -I allà tanta gent què hi fan?
-Si en pengen i despengen   i a tres pobrets estudiants.
I en demana al portalero   per ont hi po(d)ria ser abans.
-No li puc dir, lo cavallero,   perquè hi ha altra gent al davant.
(Con) ell les forques arribava,   i el petit feia el badai.
Li'n dona un bes a cada galta:  -Déu us perdoni, meus germans,
que la vila de Tortosa   d'aquest fet se'n recordaran,
i amb el sang del buit del jutge   io m'hi vu(i) rentar les (...).

Observacions:

Es tracta d'una balada molt estesa que es troba a la gran majoria de cançoners, normalment amb el nom d' "Els estudiants de Tolosa". Sovint, com en aquest cas, la història pot situar-se, per semblança fonètica, a Tortosa. La referència més antiga està recollida per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí també hi ha la versió de l'any 1871 a "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", de Francesc Pelagi Briz.


En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva). 

Entrevista realitzada per Dora Santamaria, Jaume Jaume, Josep Busquets i Consol Mesado, el juliol de 2023. La fotografia és de Pep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa.