Lletra:

A la nit de Sant Joan,
a la nit de Sant Joan,
n’és una nit molt alegra,
n’és una nit molt alegra.

I el(s) meus amics van dient:   -Joan, per què no t'alegres?
-Com m'alegraria jo;   m’han casada l'amor meva,
l'han casada lluny d’aquí   perquè els meus ulls no la vegin.
L'han casada a Sant Martí,   que per mi n'és un desterro.
I el dia que es va casar,   pel meu carrer passava ella;
ella em mirava a mi,   i jo mirava amb ella,
jo en plorava de tristor,   i d'alegria en plorava ella.
Sort m'aconsola a mi,   que jo en tinc un record d’ella:
i en tinc un mocador blau,   brodat en seda vermella,
que al mig (a) hi ha un campanar,   i al cim n'hi ha una bandera,
voltada de pensaments,   dels que tenen les donzelles,
que el dematí el tenen blanc,   i a la tarda el tenen negre.