Cançons
La motxilla
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel nét de la cantadora, Cesc Compte.
Pa, sal, oli, vi i forquilla,
i un xic més fins a fer ple;
no et queixessis, la motxilla,
que jo et duc a collibè.
Si ens paréssim a la coma?
Si guaitéssim el quintar?
Si ens quedéssim a fer broma?
Si miréssim de dinar?
Ja surt tot: la truita rossa,
sal i oli, i el vi clar;
ai, senyora panxagrossa,
no m’havies de pesar!
Si mengéssim la truiteta?
Si beguéssim el vinet?
I si féssim becaineta,
o pugéssim ja de dret?
Pa, sal, oli, vi i forquilla,
tot farà un feix petit;
ja motxilla ets menys motxilla
i el meu pit té molt més pit.
Si no féssim més marrada?
Si grimpéssim més de dret?
Si forcéssim la pitrada
i arribéssim ja a l’avet?
És una composició d'Elisard Sala i Casassas (1913-1970) sobre un poema de Josep Punsola i Vallespí (1913-1949), inclosa al recull "Cançons de muntanya, de nit i de camí" (1949), editat pels mateixos autors en col·laboració amb la UEC (Unió Excursionista de Catalunya).
Al pròleg, escrit per Jaume Aymà i Mallol, hi llegim el següent sobre aquesta cançó: "«La motxilla», prodigi d'humor, de simplicitat, de bonhomia, cançó destinada a fer-se popular en molt breu temps".
Sala i Punsola no van ser els primers autors coneguts en contribuir a engreixar el cançoner popular excursionista amb composicions o adaptacions pròpies. En aquest mateix arxiu recollim alguns exemples més antics del mateix fenomen.
A continuació incloem la imatge de la partitura i la lletra originals:
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".