Lletra:

Quan Colom va venir a Espanya
a despertar el seu talent,
demanant en els monarques
auxili en aquells moments;
p(e)rò veient que no hi havia
aquí a Espanya talent,
va determinar anar a França
per veure si hi hauria
qui l’escoltaria,
va determinar anar a França
i també va ser burlat
d’aquella gent.

I anem corrent
fins a la mort,
per més que hi hagi burros,
anem corrent
fins a la mort,
ánimo i valor.

Com havia de sofrir,
al veure tanta ignorància;
però ell, amb sa constància,
emprenia el camí.

Espanya, al veure el talent
de un home que no ho semblava,
li va dar el que demanava
per lograr el seu intent.

Al sortir Colom d’Espanya
amb la se(u) tripulació,
al trobar-se en altes aigües
li volien fer agafar por.
Perquè aquella gent roïna
no els podia aguantar,
però ell amb molta calma
els apaciguava i els entretenia,
però ell amb molta calma
els apaciguava
d’avui a demà.

I anem corrent
fins a la mort,
vinga, calma i catxassa,
i anem corrent
navegant fort,
ánimo i valor.

Quina alegria més gran,
quan va despuntar l’aurora
i una llanxa pescadora
se’ls hi presentà al davant;
(a)llavor(e)s, al moment,
-Visca Espanya! Tots cridaven,
i la bandera arbolaven
del (?).

Al sortir d’aquelles terres
gloriós i triomfant,
el clero ja l’esperava
amb la Inquisició al davant;
i amb (?) de l’homenatge
tot era contradit,
(a)llavors ell, què demana?
-Un ou dret a dalt la taula
qui li aguantaria?
P(e)rò, veient que ningú ho feia,
l’agafa amb llestesa
i diu: -Se fa així(s).

I en el moment
va trencar l’ou
i els va ensenyar la manya;
però els llanuts,
de mala sort,
li juraren mort.

I (a)llavors van calcular
que a Colom no els convenia
enca(u)çar-lo de seguida;
amb això van procurar.

(A)llavors, la traïció
va portar-li la ruïna,
que el pobret no mereixia
morir en una presó.