Observacions:

Trobem una cançó anomenada "El alba" al Romancerillo catalán (1882), de Milà i Fontanals, amb aquesta lletra referida a una calàndria:

La calandria va cantant
que'l dia va declarant
que venia'l dia...

Qui l'ha treta la cançó
no s'anomena,
que n'és fill de l'Empordà,
filador de seda;
ara habita a Manresa.

Per altra banda, a la tercera sèrie del Cançoner Popular (1907), Aureli Capmany en recull una – "La Calàndria" – amb uns versos finals molts semblants als que presentem aquí:

(...) jo no vui altre fadrí
sinó'l que a mi'm festeja,
que me'n té lo cor robat
y l'enteniment lligat
ab gans cadenes,
ay! que per mi són crudels penes.

A l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1922 se'n recollia una versió a Les Planes d'Hostoles (cantada per Teresa Turon i Rigau) i més tard, l'any 1923, també una altra cantada per Maria Plangomà i Sobiràs (d'un poble de la Garrotxa que no hem sabut identificar) amb el títol "Empresonada perquè no es casi". També l'any 1931 se'n recollia una versió a Sant Climent de Llobregat.

Joan Amades també en recull una versió diferent al "Folklore de Catalunya - Cançoner" i explica que era una cançó molt cantada pels oliveters de Montserrat i pels collidors de safrà de la Baixa Segarra i d'Igualada.

"La Calàndria" també és el títol de diverses sardanes de compositors com Pep Ventura o Vicens Bou. En aquest mateix arxiu en recollim una, l'autor de la qual no hem sabut trobar.

Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.