Cançons
La mare cantora
Enregistrament realitzat per Joan Pagès i Mundet, de l’escola La Salle de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", el novembre de 2025.
Allà dalt de la muntanya
si n’hi ha un gros ocellàs,
que amb el bec toca sardanes
i amb la cua el contrapàs,
laralalà…
Oidà!
I la mare bressa el fill damunt son pit,
tot cantant cançons d’amor i de neguit,
de neguit, neguit.
Lala, la, lala, la…
-Fillet meu, (…) l’aimia,
que el meu cor de mare en tu somnia.
N’és la mare cantora
que amb anhel t’acarona,
i et teixeix la corona
i amb besades d’amor.
Es tracta d'una sardana prou estesa, composta per Vicenç Bou i Geli (1885-1962) sobre una lletra de Salvador Perarnau i Canal (1895-1971) el 1924.
La primera estrofa és una corranda (cançó d'origen improvisat) que apareix recollida ja per Pau Bertran i Bros (1853-1891) dintre "Cansons i follíes populars" (1885). El mateix any, l'aplega Pierre Vidal (1848-1929) al volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya".
