Cançons
La lluna, la pruna
Enregistrament realitzat per Adrià Valentí i Vall-llovera, de l’escola La Salle de Cassà de la Selva, en el marc del projecte "Càntut al bressol", el novembre de 2025.
La lluna, la pruna,
vestilda de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
La lluna, la pruna
i el sol matiner,
plorant a la una,
plorant al carrer.
La lluna, la pruna
i el sol matiner,
plorant a la una,
plorant al carrer.
La lluna, la pruna,
vestilda de dol,
son pare la crida,
sa mare no vol.
Hi ha moltes variants d'aquesta cançó, que segons Joan Amades es troba a tot el domini de la llengua catalana.
Segurament, la paraula "pruna" és una deformació de "bruna", tal i com es troba també en diversos cançoners.
La primera referència escrita que n'hem trobat és a "Jochs de la infancia" (1874), de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901):
Amb els versos "plorant a la una / plorant al carrer" no l'hem sentida enlloc més.