Cançons
La son, son
Entrevista realitzada per Albert Massip a la residència Sagrat Cor de Banyoles, l'abril de 2025.
Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine d'ontocom.
La son se me n'és anada,
no m'ha diu adeu-siau;
no m'ha dit (con) tornaria,
demà vespre, si a Déu plau.
La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901):
Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:
1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.
2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.
3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom.
4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.
A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades l'any 1928.
Segons el Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.
En Miquel va néixer a Tapis, pertanyent al municipi de Maçanet de Cabrenys. Als 28 anys es va casar i va anar a viure a Maçanet de Cabrenys i durant nou anys va treballar en una mina de talc. Va quedar vidu als 44 anys. Al cap de pocs anys es va tornar a casar i, l'any 1973, va anar a viure a Banyoles.