Vés al contingut

Cançons

L'Escriveta

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
20/10/1953 (Blanes)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
De la seva àvia.

Entrevista i enregistrament realitzats per Rita Camps el juliol de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme entre març i setembre del mateix any amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble. 

Lletra

Petita l’han casada,   l’Escriveta jolie
petita l’han casada,   que no se’n sap vestir. 
El seu marit se’n va a la guerra,   sols per deixar-la engrandir, 
i al cap de set anys,   el seu marit va torn(í). 
Venta tres trucs a la porta,   sa mare baixa a obrir: 
-On ha anat, l’Escriveta,   que ella no ha pogut venir? 
-El rei moro se l’ha enduta   a collir flors al jardí. 
-Mare, deixeu-me la roba,   la roba de peregrí; 
aniré de porta en porta 
a demanar llimosna,   llimosna de Jesucrist. 
El primer castell que troba,   l’Escriveta baixà a obrir. 
-Fes-ne caritat, Escriva,   a un pobre peregrí. 
-Veniu demà a les onze,   a les onze del matí, 
que jo seré mestressa   del bon pa i del bon vi. 
El rei moro està dins la cambra,   tot això va sentir: 
-Aquí tens, Escriva,   aquí tens per enraunir (?). 
-Tinc un pobre molt pobre,   un pobre peregrí. 
-Fes caritat, Escriva,   al pobre peregrí, 
jo aniré dins l’horta   a collir flors al jardí. 
El pobre diu a l’Escriva:   -Escriva, vols venir amb mi? 
L’Escriva li contesta:   -Jo voldria ser pel camí. 
-L’Escriveta galana,   la flor de tot per aquí, 
baixa, baixa a l’estable   a sillar el millor rossí;
jo me n’aniré dins la cambra   a triar el millor vestit. 
Quan el rei moro se n’adona,   feren molt lluny d’aquí; 
baixa a l’estable,   i silla l’altre rossí. 
Quan va ser a mig sillar-lo,   la silla se li va mig partir. 
-Maldita sia l’Escriva,   que no la puc perseguir; 
pro amb silla o sense silla   l’Escriva vull perseguir.

Observacions

Es tracta de la balada "L'Escriveta". El primer en recollir-la fou Pelagi i Briz al tercer volum de "Cansons de la terra" (1871), amb el títol "L'escrivana". 

Ja al s. XX, apareix recollida en diverses ocasions per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya: el 1926 per Joan Tomàs, durant la missió de recerca a la Casa de Caritat de Barcelona, amb el mateix títol que presentem; el 1929 per Palmira Jacquetti i Enric d'Aoust a la Ribagorça, amb el títol "Escriveta", i el 1933 per Palmira Jacquetti i Mercè Porta a Setcases, també amb el títol "Escriveta".