Cançons
Botim, botim, botam
Entrevistes i enregistraments realitzats per Rita Camps el març i el setembre de 2025 a Blanes, durant la campanya de recollida de cançons duta a terme amb la col·laboració del periodista i promotor cultural blanenc Quim Rutllant i l'Arxiu Municipal del poble.
Botim, botim, botam,
visca la bóta, visca la bóta,
botim, botim, botam,
visca la bóta i visca el ram.
-Llavons un atre per exemple encetava i deia:-
-De la bóta en surt el vi…
-Visca el vi!
(…)
Botim, botim, botam,
visca la bóta, visca la bóta,
botim, botim, botam,
visca la bóta i visca el ram.
Es tracta d'una cançó que hem de relacionar amb ambients de taverna. Joan Amades en recull una versió al volum de tardor del "Costumari català" (1952), esmentant que era molt cantada per Carnestoltes:
A continuació, Amades escriu: "I segueix enumerant-se i detallant-se el procés de producció i consum del vi fins a la seva transformació a través del cos humà, o sia fins que, convertit en fem, torna a la terra", la qual cosa coincideix amb el que explica el cantador al segon vídeo.
En Salvador recorda aquesta cançó de les trobades que feia la seva família per part de mare a Cala Canyelles (Lloret de Mar) o a Cala Salions (Tossa de Mar). Els homes eren fora dos o tres dies, caçant i pescant. L’últim dia es reunien amb la resta de la família (les dones i les criatures), i a la platja es feia una gran festa on es cantaven cançons com aquesta i també havaneres.
Al primer dels vídeos, el "mam" probablement original de la cançó es converteix en "ram". El ram era la branca de pi que es posava al balcó o a la finestra de les cases on s’havia “posat aixeta” a una bóta de vi, és a dir, on es venia vi. La gent preguntava: “Ont (a) hi ha ram?” Quan a una casa hi havia ram molt de temps, solia ser mala senyal. Llavors corria la veu que “la bóta (i)a és baixa!”, la qual cosa volia dir que només hi quedaven les escorrialles.