Cançons
El gat vaire
Enregistrament realitzat per Maria Gràcia Puigdemont i Morell i Carme Vilà i Bosch a Tossa de Mar, a principis dels anys 80. Els resultats d’aquesta recerca poden consultar-se al llibre “Tossa. Cançons d’abans”, publicat el febrer de 2025 amb pròleg de Càntut.
(...) el dematí llevà,
fa la voladeta i en el bosc se’n va.
Dalt d’una olivera se’n va anar a posar;
l’olivera és seca, i el coll s’hi trencà,
van a buscar el metge per a visitar.
I un ansat de sopes i un crostó de pa,
i una carbasseta per a xerricar.
L'engaridà, l'engarideta,
l'engaridà, tral·laralà.
Es tracta d'una balada recollida per primer cop per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "Animal salvaje". Els dos últims versos pertanyen a la balada "El petit vailet", de la qual en recollim diverses versions en aquest arxiu. Es tracta probablement d'una barreja pròpia de Tossa.
Julita Farnés en recolliria una versió tossenca al núm. 197 del "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (1911), amb el títol "El gat baire".
També la recull al seu cançoner (1951) Joan Amades, amb el títol "Per a caçar gats mesquers", i afegeix que la cantaven "els vells caçadors de gats mesquers de la contrada de la Selva".
