Cançons
El mal ric
El pobret s’està a la porta, a la porta del mal ric,
li’n demana caritat i el mal ric no n’hi vol fer.
-Del pa que en doneu als gossos, deu-me’n la meitat a mi.
-Si no te’n vas de la porta, els gossos faré sortir.
No en trigà cap quart ni hora, que el pobret se’n va morir.
Jesús i Maria,
pregueu per mi.
Es tracta d'una balada que, segons llegim al llibre "Tossa. Cançons d'abans" (Centre d'Estudis Tossencs, 2025), a Tossa es cantava com a cançó de capta durant la Quaresma. L'argument és una paràfrasi de la paràbola del pobre Llàtzer i el ric Epuló, de l'Evangeli segons Sant Lluc (16, 19-31).
La primera referència escrita que en tenim és al segon volum de "Cansons de la terra" (1867), de Francesc Pelagi i Briz, que la recull amb el títol "Lo mal rich". Milà i Fontanals també la recolliria al "Romancerillo catalán" (1882) amb el nom "El mal rico", i més endavant apareix amb el mateix títol que presentem als cançoners d'Aureli Capmany (1901-1913) i de Sara Llorens (1931).
A l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya n'apareixen diverses versions, per exemple la recollida per Joan Tomàs a la Casa de Caritat de Barcelona durant la missió de 1926-1927 amb el mateix títol.