Cançons
Anem cap a la font
(...) noies,
anem, anem,
anem cap a la font,
que l’aigua n’és fresqueta
i els fadrinets ja hi són.
Allà hi enraonarem
paraules de l’amor,
adéu siau, ninetes,
que m’heu robat el cor.
Si el cor me l’heu robat,
si me’l voleu tornar,
que l’aigua n’és fresqueta
i és bona per cuinar.
No hem trobat aquesta cançó recollida en cap cançoner antic.
Als Materials Rossend Serra i Pagès de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya hi apareix recollida la primera estrofa, en una versió de la Conca de Barbarà.
Al seu article "Anar a la font" (Sarment, Centre Cultural de Balsareny, 2011), sobre la tradició de reunir-se al voltant de fonts i ponts, Jordi Planes i Casals també en menciona els quatre primers versos:
Anem, anem, anem,
anem cap a la font,
que l’aigua n’és fresqueta
i ara els fadrinets ja hi són.