Cançons
La molinera
Bon moliner era son pare,
la seva mare feia el mateix,
i ella n'és ara la molinera
més encisera que aquí es coneix.
Mentres la mola va fent sa via,
xafa i destria el blat que mol,
va tot cantant i passant farina
amb veu més fina que un rossinyol.
Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.
Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d’or,
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.
De bon matí, a primera hora,
ja ve de fora l'ardit jovent,
i saques plenes cadascun deixa
de rossa xeixa, blat i forment.
No vénen, no, de tan llarga via,
pel pa del dia aquests minyons;
vénen tan sols per la molinera
que els encis(era) amb ses cançons.
Canta, canta, molinera,
ves cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.
Canta, canta, molinera,
vés cantant mentre mols els grans d'or
que el pa és aliment de vida,
i tes cançons de vida i amor.
Es tracta probablement d'una peça coral amb lletra i música dels arbuciencs Josep Pol i Pujató, "Pepet Pol" (1875-1945) i Lluís Torres i Bosch (1899-1981). L'hem trobat recollida amb el títol "La molinera del sobirà".
En Joan va néixer i viu a Arbúcies.