Cançons

(...) cançoneta   jo vos vull cantar,
d’una minyoneta   filla de Llançà.
Bona planxadora,   sap cosir i brodar;
la moda francesa   també sap anar.
Si l’han (embrandida)   per un bosc enllà;
quan al bosc ha sét,   cames va a petar.
Metge més a prop   hi va haver-hi d’anar.
-No ploris, minyona,   que et vinc a curar.
La minyona és jove   i es posa a plorar.
-No en ploris, nineta,   que et vinc a curar,
quan seràs curada   també et podràs casar.

Plega la bandera,
que ja ha prou servit;
la’n tens esquinçada
de servir la nit.