Cançons

Jo en sóc la filosa 
de veu reganyosa
que en passo la vida
filant al carrer;
en sé un(a) història, 
la sé de memòria,
veniu-me a la vora 
i us la contaré.

Per anys endarrere,
quan io encara n’era
petita com ara 
els que m’escolteu,
mon avi tenia 
aquella masia
que a terra ruïnes 
encara hi veieu.

Vin(gu)eren les guerres 
trinxaren les terres,
i tot ho cremaren
el foc dels canons;
quan l’avi va veure 
tant mals, el va creure
tenir la misèria
pels quatre cantons.

Els meus pares baixaren
al poble i trobàrem
la mare, un fus noble,
i el pare, un teler;
el pare teixia
de nit i de dia,
la mare filava
i al mig del carrer.

A còpi(a) d’anyades,
treballs i suades,
lograren mons pares
tornar a ser rics.
Aquí tens, filla meva,
la missió teva.
Em deia la mare
posant els meus dits.

Aquesta filosa
de fusta amorosa
per ella nosaltres
tornem a ser rics;
treballa, estudia,
de nit i de dia
això ha de lliurar-te
dels teus enemics.

Tothom me diu vella,
tothom m’aconsella
que en deixi la feina
pel qui la pot fer;
però mentre jo amb força
el fil pugui tòrcer,
la meva filosa
ja mai deixaré.