Cançons
Anem a Betlem
Anem a Betlem
a veure el Messies;
anem a Betlem,
i l’adorarem.
Ses blanques manetes,
petites com són,
sent tan petitetes
formaren el món.
Sos ulls que somriuen
i ploren d’amor,
jo no sé què em diuen,
que em roben el cor.
Jo no sé què em diuen,
que em roben el cor.
(S)es blanques manetes,
petites com són,
sent tan petitetes
formaren el món.
Sent tan petitetes
formaren el món.
Per (si) vol entrar-hi
son cor n’és un cel;
per qui vol besar-hi,
son llavi és de mel.
Per qui vol entrar-hi
son cor n’és un cel;
per qui vol besar-hi,
son llavi és de mel.
És un fragment d'un poema escrit per mossèn Jacint Verdaguer que va aparèixer per primera vegada probablement l'any 1889 al llibre Càntics. Va ser musicat per diversos compositors, però la versió que va fer més fortuna és l'escrita per Joaquim Rial. La podem escoltar aquí.
