Cançons
A Xauxa
I els rius de Xauxa
no són pas com els d'aquí:
en quests hi raja aigua
i en aquells hi raja vi.
Les fonts sempre ragen,
no paren ni un sol moment;
xampany i canya,
rom i aiguardent.
Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.
Allà els pagesos
no paguen consums
i fer tiberis
són el(s) principals costums.
Ningú treballa
prò de fam ningú en pateix
i tots traginen
set robes de greix.
Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.
I allà les llebres
són grosses com el(s) moltons,
les ll(i)ngonisses
que les troben pels racons.
I de cinquenes
ja ningú faltar faltat (?)
ningú treballa:
hi ha la llibertat.
Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.
I allà les noies
no presum(en) tant
i allà acostumen
portar el polissó endavant;
no gasten polvos,
però tampoc no fan patir
i no es de(s)maien
tant com les d'aquí.
Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.
És un fragment d'una cançó que també hem trobat recollida amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-n'hi massa referències en cançoners vells, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.
Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella de la gent van portar a mitificar-se i a considerar-se com un país remot i paradisíac. També trobem casos semblants –i les seves cançons o llegendes– amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978, el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués" amb el mateix nom.
Artur Blasco
la recollida als volums III i VII d' "A peu pels camins dels cançoner" els anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Cal no confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).
