Cançons
La criada decebuda
I a la plana d’Empordà s’hi recull molt bona anyada;
n’hi ha un roseret de flors carregat de roses blanques.
Al matí tira a ponent, a les nou la marinada,
i al mi(g)dia ven de baix i a la tarda tramuntana.
Matinet me'n llevo(c) jo, matinet a punta d'alba;
me'n vaig a la vora del foc a conversar amb la criada;
les paraules que li dic: -Criada, per què no et cases?
-Casada podria ser, però el teu amor jo esperava;
ser casada amb un hereu, ser jove de bona casa.
I ara l'ofici del trigairot en a mi no m'agrada gaire;
amb els esclops desganxolats, la meitat del temps descalços.
Passa una pedregada a l'istiu, ja se'ns ha emportat l'anyada,
i a demés de tot això, de què farem de la mainada?
-Els hi comprarem un cistellet, tindran la vida gu(a)nyada;
se n'iran pel mont enllà, trobaran pareies que llauren.
-I agon van aquests noiets, i agon va aquesta mainada?
S'ho deuen (ha)ver gastat tot del seu pare i la se(u) mare.
Se'ls hi deuen (ha)ver gastat tot pels saraus i les ballades.
Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.
Totes les referències que tenim d'aquesta balada són versions més curtes que la que presentem. La primera que tenim és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "La criada discreta". Els primers quatre versos pertanyen a una altra balada, "A la plana d'Empordà".
També la trobem recollida dintre el Cançoner del Ripollès, aplegada en un parell d'ocasions, a Sant Joan de les Abadesses i a la Pobla de Lillet, als anys 20, amb el títol "La criada".
Palmira Jaquetti la recull també a Tregurà l'any 1933, i n'apareix publicat el text dintre l'Obra del Cançoner Popular.
També l'aplega Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" de la mateixa cantadora, Gràcia Vilarrodà, l'any 2004.
